Hora de sopar

Els tres nens sopen, cadascun al seu ritme.

Ara un acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre demana aigua. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara un fa merder, necessito una baieta. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra ja ha acabat el segon plat i em demana postres. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara falta una cullera. Vaig i torno de la cuina.

I així un piló de vegades. Intento economitzar viatges, però no hi ha manera, per més que esperi i planifiqui sempre surt un imprevist que em fa anar i tornar de la cuina aproximadament cada 5 minuts.

En Nil acaba el segon plat. Li dic què vol de postres.
Està mirant la tele i no em fa cas. Me li planto al davant. (Paciència acostant-se a zero.)
-Nil, si vols alguna cosa de postres digues-m'ho JA. Si no, et quedes sense postres.
Sense deixar de mirar la tele, em diu:
-De postres vull dos petons teus.
I inclina el cap parant-me la galta. N'hi faig cinquanta, de petons.

Aquest és en Nil, capaç de desarmar-me sense deixar de mirar la tele.