(Primera part, aquí.)
Desembre. Anna, quatre anys i tres mesos.
-He somiat que em volien esborrar. Un esborrador.
-Però Anna, si tu ets una nena, i les nenes no es poden esborrar.
-És que jo era la lletra P.
-...
-No sé si la P o la B. Quina és la que té un sol pal?
Febrer. Anna, quatre anys i quatre mesos.
(Era un dia que tenia ganes d'enfadar-se i no trobava un motiu prou important. Llegeixi's amb veu de nena enfadada.)
-Jo, un dia, voldré jugar amb una cosa molt maca, I NO TROBARÉ RES!!! :(
Març. Lluc, quatre anys i mig.
-Ets la mama més guapa i més preciosa. Ets més guapa i més preciosa que totes les fades, les princeses, les ballarines, les flors, els colors llampants i els colors no llampants.
Abril. Lluc, quatre anys i mig.
-Jo ja sé què pensem quan ens morim. Pensem tot blanc.
(Me n'adono que aquest nen parla molt dels colors...)
Maig. Nil, sis anys i mig.
En Nil apareix per la porta absolutament indignat.
-Saps què?, els que fan la Dora la exploradora no són GENS realistes. Han fet que la Via Làctia és a l'altra banda de l'univers!, PERÒ SI NOSALTRES ESTEM A LA VIA LÀCTIA! A sobre, s'han tret el casc al mig de l'espai i han començat a respirar, SENSE CASC!!!... He canviat de canal i he posat en Doraemon.
(Sí, fill meu. En Doraemon és molt més realista.)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
dimarts, 6 de maig del 2014
dilluns, 6 de maig del 2013
El món vist des d'una alçada d'un metre i escaig (I)
Febrer. Nil, 5 anys i mig.
Nil - Papa, saps que la Xxx (una nena de la seva classe, la identitat de la qual volem preservar) no sap qui va crear el món?
Jordi - Ah no? I qui el va crear, el món, Nil?
Nil - Homeeee, papa! El big-bang!
Definitivament els referents ja no són els mateixos.
(Copiat del facebook d'en Jordi.)
(Copiat del facebook d'en Jordi.)
(Afegeixo: ...No sé què donaria per haver sentit la conversa sencera, al pati de l'escola, entre els dos nens de cinc anys! :D )
Març. Anna, 3 anys i mig.
Capvespre. L'Anna s'ha quedat adormida al sofà. Porta una bona estona dormint profundament. De cop es desperta, s'incorpora, em busca:
-Mama?
-Sí, sóc aquí.
Es posa dreta al sofà, i obrint uns ulls com unes taronges m'explica:
-Mama!, he somiat amb una casa, de colors!, i bombolles, molt grans! Moltes bombolles, eren molt grans i molt "moniques"!!!
Emocionadíssima. Aquesta ja no es torna a adormir, penso jo.
Es torna a ajaure, i dos segons després ja ronca.
Abril.
En Nil es planta a la cuina havent sopat.
-Mama, de què està feta l'aigua?
(I jo què li contesto? Què deu haver vist a la tele que li ha suggerit aquesta pregunta? Vinga, va, a sac:)
-D'oxigen i hidrogen. Dos gasos. S'ajunten i plop!, es converteixen en aigua. Per què ho preguntes?
-És que tinc set.
(I jo què li contesto? Què deu haver vist a la tele que li ha suggerit aquesta pregunta? Vinga, va, a sac:)
-D'oxigen i hidrogen. Dos gasos. S'ajunten i plop!, es converteixen en aigua. Per què ho preguntes?
-És que tinc set.
És clar.
Una hora després:
-Mama, el sistema solar és un lloc de la Via Làctia...
-Doncs sí... Per què ho preguntes?
-No, no t'ho pregunto, T'HO DIC.
-Ah. D'acord. Gràcies.
-Mama, el sistema solar és un lloc de la Via Làctia...
-Doncs sí... Per què ho preguntes?
-No, no t'ho pregunto, T'HO DIC.
-Ah. D'acord. Gràcies.
6 d'abril. Anna i Lluc, 3 anys i mig.
Anna:
-Mama, un dia em compraràs una disfressa de cargol? I una altra de formiga!
LLuc:
-Mama, un dia em compraràs una disfressa de cargol? I una altra de formiga!
LLuc:
-I a mi, una de rectangle verd!
(No, jo tampoc ho entenc.)
Maig.
Nil:
-21 més 7 fan 28... Mira, igual que 20 més 8.
(Propietat associativa controlada... Bé.)
Un altre dia:
-Mama, quan fan 3 vegades 60? Espera, no m'ho diguis....
Una estona després:
-Fan 180!
-Caram, molt bé!, com ho has fet?
-He fet tres vegades 50, que són 150. Després he fet 3 vegades 10, que són 30. I després he fet 150 més 30, que són 180.
(Propietat distributiva controlada. Bé. I ara deixa'm asseure, que quasi caic de culs.)
Maig.
Un dinar amb altres famílies. Durant la sobretaula, en Lluc em puja a la falda, m'agafa la cara entre les dues mans i em comença a fer petons. Ha entrat en el que jo dic "mode dispensador de petons". Les altres mares se'l miren embadalides, ooooohhh quin nen més dolç... Una d'elles li pregunta:
-T'agrada fer-li petons a la mama?
-Sí, és que és molt tova i molt "suaua"!
Les altres mares es fonen. (I això que no saben que en Lluc s'ha inventat l'adverbi "preciosament" per descriure'm: preciosament maca, preciosament tova, i altres floretes per l'estil.)
Maig.
Els tres nens es vesteixen per anar a l'escola. En Nil, com sempre, vol convertir-ho en una competició a veure qui acaba abans. Em pregunta qui vull que guanyi.
-A mi m'és igual. Guanyi qui guanyi, me n'alegraré per ell i em sabrà greu pels altres dos. Jo no tinc un nen preferit, jo tinc tres nens preferits.
L'Anna de seguida associa el concepte "preferit" amb el "color preferit":
-Nosaltres tres sóm els teus tres preferits: jo sóc el rosa. En Nil és el blau posc. I en Lluc és el que fa tonteries. I el blau clar.
(Segona part, aquí.)
dijous, 20 de setembre del 2012
Tria la teva teràpia alternativa! [Humor]
(Cliqueu aquí veure'l més gran.)
Ho he trobat navegant per la web xatakaciencia. En recomanaria a MOLTA gent la lectura dels articles en l'apartat No te lo creas i els que porten l'etiqueta de pseudociencia. Aquest diagrama és copiat de l'article Un diagrama para escoger tu terapia alternativa ideal; de fet, copiaria sencers TOTS els articles que hi ha enllaçats, perquè valen molt la pena, però com que ho podeu llegir allà mateix... no cal, no?
Etiquetes
escepticisme,
Ho sento però algú ho havia de dir,
humor
diumenge, 1 de juliol del 2012
El gegant del pi
(Escena del 16 de març del 2010)
Lluc:
-Buàaaaaaa! Buàaaaaaaaaaaaaa!
Anna:
-Nguíiiiiiiiiii! Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
(Sí sí, l'Anna plora així.)
Nil:
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
Mentre, Anna i Lluc segueixen amb el buàaaaa i el nguíiiiiii.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Nil, siusplau, para una mica.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Buàaaaaaaaaa!
-Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
-EL GEGAAAAAAAAANT...!!!
-NIL!!!!, o te'n vas a cantar a la cuina, o calles!!!!
S'aixeca del sofà, se'n va cap a la cuina i se sent, allà lluny, una veueta dolça...
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
Oh, sielos. Sóc una mare horrible!
-Buàaaaaaa! Buàaaaaaaaaaaaaa!
Anna:
-Nguíiiiiiiiiii! Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
(Sí sí, l'Anna plora així.)
Nil:
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
Mentre, Anna i Lluc segueixen amb el buàaaaa i el nguíiiiiii.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Nil, siusplau, para una mica.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Buàaaaaaaaaa!
-Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
-EL GEGAAAAAAAAANT...!!!
-NIL!!!!, o te'n vas a cantar a la cuina, o calles!!!!
S'aixeca del sofà, se'n va cap a la cuina i se sent, allà lluny, una veueta dolça...
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
Oh, sielos. Sóc una mare horrible!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)