divendres, 24 d’agost del 2012

Del Feng-shui al calendari perpetu

Cada vegada que ens trobem amb un mes de 31 dies, correm el risc (innocu, tanmateix) que comenci a circular via correu electrònic, facebook, twitter, etc., un missatge per l'estil d'aquests:

[Gener 2011]
Diuen que aquest mes de Gener és especial: hi ha 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns. Això es dóna cada 823 anys. Se'ls anomena "els sacs dels diners".
Passeu aquest missatge a 8 persones i diuen que els diners apareixeran, segons diu el Fengshui xinés (???).
Els que no ho facin, no tindran res. Provem.

[Juliol 2011]
Aquest any, Juliol tindrà 5 divendres, 5 dissabtes i 5 diumenges.
Això passa un cop cada 823 anys, que són coneguts com 'Money Bag'.
Passa'l a 8 bones persones i el diner sortirà en 4 dies. Extret del Feng Shui xinès.
El qui el pari no rebrà res. Així ho diu...

[Octubre 2012]
Este año, octubre tiene 5 lunes, 5 martes y 5 miércoles. Esto ocurre cada 823 años. Se llama "la bolsa de dinero". Entonces, copia este mensaje en tu muro y (dicen) el dinero llegará en 4 días. Cosas del Feng-shui. Quien no lo nopie, no tendrá dinero. Cópialo en tu muro antes de los 11 minutos después de haberlo leído. 

(Aquest últim, a sobre, ens mana la pressa: té una caducitat d'onze minuts! Però qui ho redacta, això?)


Doncs em sap greu ser aixafaguitarres... 

Per començar, és obvi (...ho és, no???) que el Feng-shui no és una entitat (per dir-ho d'alguna manera); no se n'adona de si reenvies el missatge, no sap comptar quantes vegades el reenvies, no té un cronòmetre per saber quan has tardat a reenviar-lo. Això, tothom ho hauria de veure... No? NO???

I ara, obvietats a part: en realitat, cadascuna d'aquestes meravelloses coincidències passa un de cada SET anys, no pas un de cada VUIT-CENTS VINT-I-TRES anys.
 
Agafem, per exemple, el primer cas: gener del 2011, amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns.
-Generalitzant: en tots els mesos de 31 dies hi haurà tres dies de la setmana (consecutius) que es repetiran 5 vegades. Per això no cal cap explicació, amb un cop d'ull al calendari, o sabent dividir per 7, n'hi ha prou per veure-ho clar.
-Concretant una mica: tots els mesos de 31 dies que comencin en dissabte compliran aquesta condició, tindran 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns. A més del gener de 2011, hi ha l'octubre de 2011, el desembre de 2012, març de 2014...
-Concretant encara més: un mes de gener amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns passarà amb una freqüència relativa d'1 de cada 7 anys. 


Ep! "Freqüència relativa"? Què és això?
Ahhh, amics, doncs això és el que més m'agrada d'aquest tema: que no es repeteix exactament cada 7 anys, sinó cíclicament cada 6, 5, 6 i 11 anys.


Anem a jugar una mica amb el calendari.

Si tots els anys fossin de 365 dies, com que 365 dies són 52 setmanes i 1 dia, cada any avançaríem 1 dia de la setmana respecte a l'any anterior. Si un any comença en dilluns, el següent comença en dimarts, etc. Llavors sí que el mes de gener de la "bossa de diners" es repetiria exactament cada 7 anys.
També tindria un clar avantatge: ens estalviaria diners en calendaris, ja que el del 2000 el podríem aprofitar el 2007, el 2014, el 2021,... N'hi hauria prou amb guardar els calendaris dels últims 7 anys, i ja no n'hauríem de comprar mai més. Molt pràctic, i més en temps de crisi!
Però clar, tenim els anys de traspàs que arriben cada 4 anys disposats a animar el tema. Els anys de traspàs arrosseguen un dia extra, per tant cada 4 anys avancem 2 dies de la setmana en comptes d'1 respecte a l'any anterior. Si volguéssim "tirar" amb una reserva de només 7 calendaris, cada 4 anys ens trobaríem que a partir de l'1 de març, el calendari de fa 7 anys ja no ens serveix.

Bé, això es pot solucionar de dues maneres, tenim l'opció ràpida i l'opció bonica. L'opció ràpida seria fer servir un calendari fins al 29 de febrer, i canviar al calendari de l'any següent el dia 1 de març. I l'opció bonica (jejeje) seria tenint una reserva de 14 calendaris: 7 d'anys normals (un que comenci cada dia de la setmana) i 7 més d'anys de traspàs (també un per cada dia de la setmana).  

Per si ho voleu començar a fer, els anys comuns (que no són de traspàs) els tindríem resolts relativament aviat:
comença en dilluns: 2018
comença en dimarts:  2013
comença en dimecres:  2014
comença en dijous:  2015
comença en divendres:  2021
comença en dissabte:  2022
comença en diumenge:  2017
El 2022 ja tindríem els anys comuns resolts.

Pels anys de traspàs ja tardaríem una mica més:
comença en dilluns:  2024
comença en dimarts:  2036
comença en dimecres:  2020
comença en dijous:  2032
comença en divendres:  2016
comença en dissabte:  2028
comença en diumenge: 2012

Oh, vaja... Fins el 2036 no tindríem la col·lecció completa!


Aquí trobareu més informació sobre els calendaris perpetus. 
I aquí podeu comprovar totes aquestes dates, i de pas corregir-me si m'he equivocat (més que probable, ja que estic escrivint tot això amb tres nens-satèl·lit orbitant-me).


Tornem al Feng-shui i el 823.

D'aquest ball de quatres i sets en resulta que, resumint, la "forma" d'un mes en concret (per exemple, gener que comenci en dissabte) es repetirà cíclicament cada 6, 5, 6, 11, 6, 5, 6, 11... anys. 
Ja quadra, doncs: com que 6+5+6+11=28, es repeteix 4 cops en 28 anys... De mitjana, 1 de cada 7 anys! És bonic, eh?


Així, doncs, el gener amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns es va donar el 2011, i es repetirà el 2022, el 2028, el 2033, el 2039, el 2050... (els intervals són de 11, 6, 5, 6, 11,... seguiu, seguiu!)

El juliol amb 5 divendres, 5 dissabtes i 5 diumenges es va donar el 2011, i es repetirà el 2016, el 2022, el 2033, el 2039, el 2044,... (els intervals són de 5, 6, 11, 6, 5,... seguiu, seguiu!)

I si us arriba el missatge de que aquest mes d'octubre és meravellós perquè té 5 dilluns, 5 dimarts i 5 dimecres, podeu rebatre que l'octubre de 2018, de 2029, de 2035, de 2040, de 2046, de 2057... tindran la mateixa "forma" que aquest octubre que ve. (Els intervals són 6, 11, 6, 5, 6, 11,... seguiu, seguiu!)


(Incís:

Com es pot saber en quin "punt" de la seqüència 6-5-6-11-6-5-6-11-etc. estem? Ni punyetera idea. Ja hi deu haver una manera de saber-ho, però jo ho he anat trobant "artesanalment", és a dir comprovant-ho amb el calendaris dels propers anys. Si algú troba la manera de situar-se en la seqüència, que m'ho expliqui, que ho afegiré encantada de la vida!
Fi de l'incís.)

Conclusió (i ja callo):
No sé si aquesta mena de llegenda urbana dels Feng-shui i les bosses de diners està basada en el calendari xinès, potser allà sí que és cada 823 anys,... però amb el nostre calendari gregorià, NO funciona. 


...Per tant, NO CAL que reenvieu res! :D


dilluns, 20 d’agost del 2012

El primer DIY, i no tinc ni idea de com anomenar-lo

Bé, estreno etiqueta: DIY (do it yourself, fes-ho tu mateix).

He de confessar que aprofitaré per fer experiments amb el Windows Movie Make i amb un software de disseny gratuït que és la repera, el Google Sketchup. He dit que és gratuït?


El meu DIY no és una invenció, és una còpia d'un "artefacte" que em va portar en Jordi d'un viatge de final de curs a Madrid. El va comprar al Museu Reina Sofía. Com que m'agrada molt Gustav Klimt, i m'agraden molt els puzles i les figures geomètriques, quan va veure AIXÒ TAN BONIC... m'ho va haver de comprar.






Els quadres reproduïts (en fragments) al meu cub són:
4-Serps aquàtiques I  (també anomenat Les amigues)
5-Les forces enemigues (del Fris de Beethoven)
6-La núvia
7-L'anhel de felicitat es calma amb la poesia (del Fris de Beethoven) (un nom tan llarg com el propi Fris, per cert. Aquest tros en concret també l'he vist anomenar Un petó per tot el món)
Bé. Vaig a fer-ne un!

Després d'estudiar-lo, l'estructura és molt interessant: són 8 cubs encadenats per les arestes, cada cub s'enganxa a dos cubs més. Fan com una "anella":



Si les unions fossin elàstiques, ens ho podríem imaginar com una anella que anem girant de dins cap a enfora cíclicament (en el vídeo de més amunt es veu força clar).

Bé, prosseguim. En el cas del cub de Klimt, en total hi ha 6 imatges quadrades (de format 2x2 cubs) i 3 de rectangulars (de format 2x4 cubs). També es podria fer amb 12 imatges quadrades (de format 2x2 cubs).

No m'acabava de decidir a l'hora de triar fotos. Tinc un àlbum al facebook que es diu "diferents formes de dormir" amb els nens dormint en postures rares i divertides que té molt d'èxit... així que he decidit utilitzar fotos d'aquest àlbum. He triat 6 fotos quadrades i 3 de rectangulars:




Vinga, doncs.
Primer pas: fer 8 cubs de cartolina. Oh, sorpresa: he trobat una eina que feia servir a dibuix tècnic de COU, el meu regle de fer paral·leles! Estic emocionada i tot.


Amb això m'he posat a fer línies amunt i avall, i en un moment (o dos) he tingut els 8 cubs a punt per fer experiments.
Primer els he enganxat amb una tireta de paper a tall de frontissa a les arestes que toquen. Al costat, el dau original per tenir clar quines arestes toca enganxar.


Ha quedat bé, però he vist que quan hi enganxés les fotos, el gruix del paper fotogràfic no em deixaria "tancar" bé... Ho he desfet. Una curiositat: al desfer la primera frontissa, m'ha quedat així:

 
Després he imprès les fotos en paper fotogràfic. He fet servir paper brillant, el que tenia per casa, però crec que hauria quedat millor amb paper mat. El brillant és massa delicat, s'hi noten massa les taques, per exemple, de cola (ups!).
Bé, he retallat les fotos per enganxar-les a cada cara. Pensava fer servir les mateixes fotos de xarnera, per tant he tallat només on s'havia de tallar.
Aquest és el cub acabat, esperant que s'assequés del tot la cola, amb gomes elàstiques per mantenir-ho ben fixe i apretadet:



Però un cop he tret les gomes i he començat a fer-lo girar, he vist que altre cop quedava massa "tibant",... encara ha de tenir més joc. El paper fotogràfic, a més, no és prou flexible.

Apa, doncs: he desfet toootes les unions (per segona vegada), tallant-les amb compte amb un cutter. I ho he tornat a muntar (per tercera vegada!) fent servir aironfix per protegir les cares del dau i alhora perquè fes de xarnera. I aquest cop, perquè donés prou joc, abans d'unir els daus de dos en dos hi he posat un regle prim entremig, per assegurar-me que no quedava tibant com les altres vegades, que cada aresta tenia prou "joc".

Bé... Al final ha quedat força nyap. Té la flexibilitat adequada, potser una mica massa i tot (he separat massa els daus entre ells, la idea de posar-hi un regle entremig és bona però el regle era massa gruixut; he de trobar una cosa més prima). No sé per què, algunes cares dels daus petits queden boterudes, com si estiguessin "inflats", cosa que fa que depèn de com el plegues no quedi tan estable com hauria de quedar. A més, he anat tallant l'aironfix a ull, i en alguna cantonada es nota que en sobra o en falta. Per acabar-ho d'adobar, una de les fotos rectangulars no està ben orientada!

En fi, així és com ha quedat:




Deixem-ho en que és un prototip. En faré un altre per millorar-ho. Per començar, en comptes de fer els daus de cartolina per després enganxar-hi els trossets de foto, dissenyaré cada dau per separat, per poder-los imprimir directament amb els trossets de foto que toquen a cada cara. També m'hi miraré més amb les unions amb aironfix, que quedi tot més ajustat. I aprofitaré per girar la foto que ha quedat al revés.

En definitiva: continuarà...




dijous, 9 d’agost del 2012

"Lleis de l'espiritualitat"... per a conformistes?

Corre pel facebook (incomprensiblement, altre cop!) aquesta parrafada:

En la INDIA se enseñan las "Cuatro Leyes de la Espiritualidad"

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.

La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.

La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.


Ui ui ui. Quantes coses que NO m'agraden. 

Anem a pams. No crec en destins, no crec en predestinacions, no crec en divines providències, no crec en déus ni en designis inescrutables.
Crec en l'atzar (i dic "crec" en el sentit d'estar segura de la seva existència, és obvi que no es tracta d'¡una qüestió de fe).
Que l'atzar et regala una cosa bona? Doncs perfecte.
Que l'atzar et regala una putadeta? Doncs quina merda.


Va, anem a destripar el text, vinga, que avui estic guerrera...

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.
Que els diguin això a totes els jueus que van morir per culpa de Hitler. Dubto que aprenguessin i avancessin gaire gràcies aquell fill de puta que es va creuar en les seves vides.


La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo. 
Ahhh, així que totes les situacions són perfectes... Doncs ho sento molt, però dec ser tan tancada de ment i tan poc espiritual, que m'he perdut les lliçons que anaven implícites en les malalties i les morts de la meva mare i de la Laura. Que algú m'ho aclareixi, siusplau, perquè el meu ego s'hi resisteix. No no, de debó que no trobo pas cap situació perfecta, i per més que hi rumio, no aconsegueixo trobar res que ho compensi. 
Alguna part positiva en tot plegat? Deixa-m'ho pensar bé, no ens precipitem.
Doncs sí: per exemple, la meva mare potser m'hauria tocat una mica la pera en temes de criança o lactància dels meus fills. Com que no hi és, no m'hi he hagut de discutir.
(Mama, m'hauria encantat discutir-me amb tu.)
I la Laura? Doncs sí: el seu sintetitzador, ara el tinc a casa i els nens hi juguen. 
(Laura, aquest sintetitzador l'hauries d'estar tocant TU.)
Que algú tingui els collons de dir-me que aquestes situacions són perfectes.
He après alguna cosa? No ho sé... Potser he après a viure més el moment?, a gaudir més els moments de felicitat, sense obsessionar-me per una "felicitat a llarg termini"? 
Potser ho hauria après igualment al fer-me gran...
Sigui el que sigui, la lliçó NO em compensa.


La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.
Perdoneu que sigui repetitiva, però... es pot considerar que una malaltia que et porti a la mort, sigui com sigui, comença sempre en el moment indicat??? Que si comença és perquè estem preparats???


Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Que els expliquin això a tots els que per culpa de la crisi se'ls ha acabat la feina... Que no pateixin, que és per la seva evolució. Que reconeguin que s'han enriquit (sic) amb l'experiència. Que no pateixin, que segur que és perquè han de trobar una feina millor... Llàstima que la reforma laboral no els ho posa gaire fàcil.


Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.
Bé, palla i més palla, per acabar dient sempre el mateix.


Ho sento molt, però aquestes quatre "lleis de l'espiritualitat" estan fetes a mida per l'estil de vida de la Índia, on si neixes en una casta d'intocables l'has cagada, on si neixes dona l'has cagada, on si neixes pobre l'has cagada,... Vaja, que hi ha TANTA gent que només per néixer ja té motius de preocupació, que més val que aprenguin a resignar-se des de ben petitets. I, oh sorpresa, això és precisament el que em transmeten aquestes "lleis": resigna't, perquè total, no hi tens res a fer; no t'emprenyis, busca alguna "cosa bona" a canvi i conforma-t'hi; no protestis i tira milles; ...no molestis, en definitiva.


Cola?
De veritat que cola?


Em sorprèn que cada cert temps algú es dediqui a enviar per e-mail a les seves amistats aquestes quatre "lleis". I encara em sorprèn més trobar aquest text al facebook de persones que, casualment, jo considero lluitadores, gens conformistes... No em quadra que els agradi aquest text, no ho entenc. Potser tenen complexe de rondinaires, i penjar aquest text és la seva manera de dir "oh, perdoneu, no m'hauria de queixar tant, m'hauria de conformar més del que em conformo..." Doncs no senyors, i no senyores: el que m'agrada de vosaltres és que tingueu les idees clares i que les defenseu, que no us conformeu amb el que la vida us posa al davant sinó que feu marrada, si cal, per buscar una alternativa que valgui més la pena. Això és el que s'ha de fer!
I que quedi ben clar que això NO és incompatible amb mirar la vida amb bons ulls, amb ser optimista, amb intentar ser feliç peti qui peti. Però negar que certes coses són simplement una putada no em fa més feliç. A mi, no. Les assumeixo, quin remei, i passo pàgina i tiro endavant... però d'aquí a buscar-hi explicacions i justificacions patilleres, d'aquí a dir que havien de passar "perquè sí", perquè era el que tocava, perquè era el moment indicat,... sí home, i una merda. Ni situacions perfectes ni lliçons ni evolucionar ni hòsties.

La vida a vegades és absurda. Això és tot. Busqueu-hi explicacions metafísiques si us heu de sentir millor, endavant, no us talleu... però que ningú m'intenti vendre la seva moto particular, que jo prefereixo seguir anant a peu.


(Ho sento, però algú ho havia de dir!)




diumenge, 5 d’agost del 2012

Després dels focs...

No he fet cap entrada ni cap referència als incendis de l'Empordà perquè crec s'ha dit tant, s'ha escrit tant, i han sortit tantes iniciatives, que no tinc gaire res de nou per aportar.
Bé, doncs he trobat una coseta... És un fragment de la pel.lícula Fantasia 2000 de Walt Disney. Vuit minuts d'animació basats en la música del ballet Firebird d'Stravinsky. 

Molt bonic. Aquests de la Disney ja en saben, ja, de fer coses xules...