(Primera part, aquí.)
Desembre. Anna, quatre anys i tres mesos.
-He somiat que em volien esborrar. Un esborrador.
-Però Anna, si tu ets una nena, i les nenes no es poden esborrar.
-És que jo era la lletra P.
-...
-No sé si la P o la B. Quina és la que té un sol pal?
Febrer. Anna, quatre anys i quatre mesos.
(Era un dia que tenia ganes d'enfadar-se i no trobava un motiu prou important. Llegeixi's amb veu de nena enfadada.)
-Jo, un dia, voldré jugar amb una cosa molt maca, I NO TROBARÉ RES!!! :(
Març. Lluc, quatre anys i mig.
-Ets la mama més guapa i més preciosa. Ets més guapa i més preciosa que totes les fades, les princeses, les ballarines, les flors, els colors llampants i els colors no llampants.
Abril. Lluc, quatre anys i mig.
-Jo ja sé què pensem quan ens morim. Pensem tot blanc.
(Me n'adono que aquest nen parla molt dels colors...)
Maig. Nil, sis anys i mig.
En Nil apareix per la porta absolutament indignat.
-Saps què?, els que fan la Dora la exploradora no són GENS realistes. Han fet que la Via Làctia és a l'altra banda de l'univers!, PERÒ SI NOSALTRES ESTEM A LA VIA LÀCTIA! A sobre, s'han tret el casc al mig de l'espai i han començat a respirar, SENSE CASC!!!... He canviat de canal i he posat en Doraemon.
(Sí, fill meu. En Doraemon és molt més realista.)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nil. Mostrar tots els missatges
dimarts, 6 de maig del 2014
dilluns, 6 de maig del 2013
El món vist des d'una alçada d'un metre i escaig (I)
Febrer. Nil, 5 anys i mig.
Nil - Papa, saps que la Xxx (una nena de la seva classe, la identitat de la qual volem preservar) no sap qui va crear el món?
Jordi - Ah no? I qui el va crear, el món, Nil?
Nil - Homeeee, papa! El big-bang!
Definitivament els referents ja no són els mateixos.
(Copiat del facebook d'en Jordi.)
(Copiat del facebook d'en Jordi.)
(Afegeixo: ...No sé què donaria per haver sentit la conversa sencera, al pati de l'escola, entre els dos nens de cinc anys! :D )
Març. Anna, 3 anys i mig.
Capvespre. L'Anna s'ha quedat adormida al sofà. Porta una bona estona dormint profundament. De cop es desperta, s'incorpora, em busca:
-Mama?
-Sí, sóc aquí.
Es posa dreta al sofà, i obrint uns ulls com unes taronges m'explica:
-Mama!, he somiat amb una casa, de colors!, i bombolles, molt grans! Moltes bombolles, eren molt grans i molt "moniques"!!!
Emocionadíssima. Aquesta ja no es torna a adormir, penso jo.
Es torna a ajaure, i dos segons després ja ronca.
Abril.
En Nil es planta a la cuina havent sopat.
-Mama, de què està feta l'aigua?
(I jo què li contesto? Què deu haver vist a la tele que li ha suggerit aquesta pregunta? Vinga, va, a sac:)
-D'oxigen i hidrogen. Dos gasos. S'ajunten i plop!, es converteixen en aigua. Per què ho preguntes?
-És que tinc set.
(I jo què li contesto? Què deu haver vist a la tele que li ha suggerit aquesta pregunta? Vinga, va, a sac:)
-D'oxigen i hidrogen. Dos gasos. S'ajunten i plop!, es converteixen en aigua. Per què ho preguntes?
-És que tinc set.
És clar.
Una hora després:
-Mama, el sistema solar és un lloc de la Via Làctia...
-Doncs sí... Per què ho preguntes?
-No, no t'ho pregunto, T'HO DIC.
-Ah. D'acord. Gràcies.
-Mama, el sistema solar és un lloc de la Via Làctia...
-Doncs sí... Per què ho preguntes?
-No, no t'ho pregunto, T'HO DIC.
-Ah. D'acord. Gràcies.
6 d'abril. Anna i Lluc, 3 anys i mig.
Anna:
-Mama, un dia em compraràs una disfressa de cargol? I una altra de formiga!
LLuc:
-Mama, un dia em compraràs una disfressa de cargol? I una altra de formiga!
LLuc:
-I a mi, una de rectangle verd!
(No, jo tampoc ho entenc.)
Maig.
Nil:
-21 més 7 fan 28... Mira, igual que 20 més 8.
(Propietat associativa controlada... Bé.)
Un altre dia:
-Mama, quan fan 3 vegades 60? Espera, no m'ho diguis....
Una estona després:
-Fan 180!
-Caram, molt bé!, com ho has fet?
-He fet tres vegades 50, que són 150. Després he fet 3 vegades 10, que són 30. I després he fet 150 més 30, que són 180.
(Propietat distributiva controlada. Bé. I ara deixa'm asseure, que quasi caic de culs.)
Maig.
Un dinar amb altres famílies. Durant la sobretaula, en Lluc em puja a la falda, m'agafa la cara entre les dues mans i em comença a fer petons. Ha entrat en el que jo dic "mode dispensador de petons". Les altres mares se'l miren embadalides, ooooohhh quin nen més dolç... Una d'elles li pregunta:
-T'agrada fer-li petons a la mama?
-Sí, és que és molt tova i molt "suaua"!
Les altres mares es fonen. (I això que no saben que en Lluc s'ha inventat l'adverbi "preciosament" per descriure'm: preciosament maca, preciosament tova, i altres floretes per l'estil.)
Maig.
Els tres nens es vesteixen per anar a l'escola. En Nil, com sempre, vol convertir-ho en una competició a veure qui acaba abans. Em pregunta qui vull que guanyi.
-A mi m'és igual. Guanyi qui guanyi, me n'alegraré per ell i em sabrà greu pels altres dos. Jo no tinc un nen preferit, jo tinc tres nens preferits.
L'Anna de seguida associa el concepte "preferit" amb el "color preferit":
-Nosaltres tres sóm els teus tres preferits: jo sóc el rosa. En Nil és el blau posc. I en Lluc és el que fa tonteries. I el blau clar.
(Segona part, aquí.)
dimarts, 3 de juliol del 2012
Lliteres i bolquers
Avui hem anat a Ikea i hem comprat una llitera. Tenim la intenció d'acabar amb el collit i acostumar els tres nens a dormir cadascú al seu llit - o en tot cas, que facin collit entre ells, perquè el papa i la mama ja estem cansats de compartir llit amb nens que més que nens semblen pops, de tants genolls i colzes que se'ns claven a l'esquena, a les costelles o a la galta. Sobretot en Jordi, que a sobre comparteix sofà-llit amb en Nil l'inquiet, mentre jo acaparo el llit amb matalàs de làtex de dos per dos, tota sola. Bé, tota sola, almenys fins les set o les vuit, quan en Lluc el mimoset salta al meu costat tot dolç demanant metones, o l'Anna la fada apareix voleiant i aterra al meu costat demanant "petones" (encertada fusió de "petó" i "metones").
Vaja, tot molt bucòlic i molt bonic... però ja va sent hora de que dormin sense papa ni mama. Després, si es volen ajuntar tots tres en un mateix llit per fer-se companyia, ja s'ho faran, però l'esquena d'en Jordi es mereix un descans com cal.
I en Nil a finals d'estiu ja farà cinc anys...
I l'Anna i en Lluc en faran tres...
A ells també els toca treure bolquer. Per nassos, que d'aquí a dos mesos ja comencen a anar a l'escola. Demà m'hi poso, ja porto massa temps buscant el moment ideal. Demà, demà. La setmana passada no, que en Nil ja no tenia escola però encara no havia començat el casal d'estiu, i el tenia per casa tot el dia animant l'ambient (que ja és prou animat quan ell és fora). Avui no, que hem anat a Ikea a comprar lliteres. I ahir, ahir tampoc, que ahir jo estava sola amb els bessons mentre en Jordi se n'anava a caminar per la muntanya - tot sol, just el dia que llegeixo la notícia de que un conegut meteoròleg català ha mort fent una travessa per Aigüestortes... i jo que estic acollonida perquè sé de sobres que a vegades el pitjor que pot passar, acaba passant de veritat (encara que pensis "no no!, no ens posem dramàtics i pel·liculeros, segur que no n'hi ha per tant!", i a vegades sí que n'hi ha per tant). Però en Jordi acaba la caminada i torna cap a casa, amb mi, amb els nostres nens, i jo (que em trec un pes de sobre quan el sento obrir la porta), jo demà trauré el bolquer a en Lluc i l'Anna, i el pitjor que pot passar és que toqui començar P3 i encara es facin pipí i caca a sobre, i què voleu que us digui?, si això és el pitjor que pot passar ja m'hi conformo, tu.
Divago.
És que se m'han fet grans massa de pressa. Una vegada vaig llegir que quan ets mare/pare, pateixes una mena de maledicció que fa que el temps funcioni de manera irregular: els dies passen molt a poc a poc (i algunes nits encara més), però en canvi els anys passen volant. Quan només hi havia en Nil, no es notava tant, però amb els bessons... Ostres tu, és exagerat.
Sense bolquer. Dormint cadascú al seu llit. I tots a l'escola.
I no tinc cap pressa perquè deixin de fer m/petones.
diumenge, 1 de juliol del 2012
El gegant del pi
(Escena del 16 de març del 2010)
Lluc:
-Buàaaaaaa! Buàaaaaaaaaaaaaa!
Anna:
-Nguíiiiiiiiiii! Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
(Sí sí, l'Anna plora així.)
Nil:
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
Mentre, Anna i Lluc segueixen amb el buàaaaa i el nguíiiiiii.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Nil, siusplau, para una mica.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Buàaaaaaaaaa!
-Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
-EL GEGAAAAAAAAANT...!!!
-NIL!!!!, o te'n vas a cantar a la cuina, o calles!!!!
S'aixeca del sofà, se'n va cap a la cuina i se sent, allà lluny, una veueta dolça...
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
Oh, sielos. Sóc una mare horrible!
-Buàaaaaaa! Buàaaaaaaaaaaaaa!
Anna:
-Nguíiiiiiiiiii! Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
(Sí sí, l'Anna plora així.)
Nil:
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
Mentre, Anna i Lluc segueixen amb el buàaaaa i el nguíiiiiii.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Nil, siusplau, para una mica.
-EL GEGAANT DEEEEL PIIIII, AAALA BALLA PE CAAAMÍIIII!
-Buàaaaaaaaaa!
-Nguíiiiiiiiiiiiiiii!
-EL GEGAAAAAAAAANT...!!!
-NIL!!!!, o te'n vas a cantar a la cuina, o calles!!!!
S'aixeca del sofà, se'n va cap a la cuina i se sent, allà lluny, una veueta dolça...
-El gegaaant del piiii, ala balla pe camíiiiii...
Oh, sielos. Sóc una mare horrible!
dijous, 14 de juny del 2012
Hora de sopar
Els tres nens sopen, cadascun al seu ritme.
Ara un acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre demana aigua. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara un fa merder, necessito una baieta. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra ja ha acabat el segon plat i em demana postres. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara falta una cullera. Vaig i torno de la cuina.
I així un piló de vegades. Intento economitzar viatges, però no hi ha manera, per més que esperi i planifiqui sempre surt un imprevist que em fa anar i tornar de la cuina aproximadament cada 5 minuts.
En Nil acaba el segon plat. Li dic què vol de postres.
Està mirant la tele i no em fa cas. Me li planto al davant. (Paciència acostant-se a zero.)
-Nil, si vols alguna cosa de postres digues-m'ho JA. Si no, et quedes sense postres.
Sense deixar de mirar la tele, em diu:
-De postres vull dos petons teus.
I inclina el cap parant-me la galta. N'hi faig cinquanta, de petons.
Aquest és en Nil, capaç de desarmar-me sense deixar de mirar la tele.
Ara un acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre demana aigua. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara un fa merder, necessito una baieta. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altra ja ha acabat el segon plat i em demana postres. Vaig i torno de la cuina.
Ara l'altre acaba el primer plat. Vaig i torno de la cuina.
Ara falta una cullera. Vaig i torno de la cuina.
I així un piló de vegades. Intento economitzar viatges, però no hi ha manera, per més que esperi i planifiqui sempre surt un imprevist que em fa anar i tornar de la cuina aproximadament cada 5 minuts.
En Nil acaba el segon plat. Li dic què vol de postres.
Està mirant la tele i no em fa cas. Me li planto al davant. (Paciència acostant-se a zero.)
-Nil, si vols alguna cosa de postres digues-m'ho JA. Si no, et quedes sense postres.
Sense deixar de mirar la tele, em diu:
-De postres vull dos petons teus.
I inclina el cap parant-me la galta. N'hi faig cinquanta, de petons.
Aquest és en Nil, capaç de desarmar-me sense deixar de mirar la tele.
dilluns, 11 de juny del 2012
El part d'en Nil
Vull recollir els relats dels embarassos, parts i lactàncies que tinc repartits per la web.
De moment, he trobat el part d'en Nil... L'he recuperat d'un fòrum en castellà, l'he traduït tot excepte l'últim paràgraf que m'agrada molt tal com està escrit.
El divendres 24 de setembre del 2007 vaig tenir la meva última visita amb la ginecòloga. Em faltava una setmaneta per sortir de comptes.
Em va trobar dilatada d'un centímetre, i amb el coll de l'úter esborrat en un 80%, però em va dir que en Nil encara no trobava la sortida... Suposo que volia dir que no estava del tot ben col·locat, però jo vaig protestar, "com que no troba la sortida???, però si només n'hi ha una!"
Em va programar unes corretges pel següent dilluns, el 27. Pels que no ho saben, això de "fer corretges" és estar estirada quieteta durant mitja hora, amb una corretja que aguanta un sensor a la panxa més o menys per on estaria el cor del nen, per controlar si hi ha contraccions de Braxton-Hicks (indolores), amb quina freqüència, com respon el cor del nen,... Allà vaig conèixer a la Carolina, la llevadora que després em va atendre el part. Una noia xilena, dolça, encantadora, de la que només puc dir coses bones. (Per cert, l'altra llevadora, la que ens va fer les classes de preparació al part, també era xilena, i l'anestesista que em va posar l'epidural era argentí. Quins accents més dolços.)
La Carolina em va dir que el meu úter estava fent una gimnàstica molt bona, i palpant-me la panxa va trobar el caparró d'en Nil i em va dir que a ella li semblava que estava molt ben encaixadet... Si a això hi afegim que aquell cap de setmana havia perdut el tap mucós, tot plegat semblava força imminent!
Em va donar hora per fer corretges pel divendres següent, "això si no et veig aquesta nit aquí", va afegir tota riallera...
Un cop a casa, anava tenint contraccions indolores, però vaig mirar el rellotge i vaig veure que eren força regulars, cada nou minuts. Però no feien mal.
Aquella mateixa nit, cap a un quart de dotze, mentres miràvem la tele (no sé quina de la saga la Jungla de Cristal), una contracció em va fer una mica de mal, però només una miqueta miqueta... Vaig pensar "si la següent també em fa mal, avisaré a en Jordi perquè es vagi mentalitzant que potser aquesta matinada la cosa es posa en marxa..." Encara estava buscant les paraules per dir-li això a en Jordi sense que es posés nerviós, i de sobte noto PLOP - XOOOOOOFFFFFFFF... vaig trencar aigües! Vaig fer un bot, "Jordi, ACABO DE TRENCAR AIGÜES!"
Vaig anar al lavabo a buscar una tovallola, em vaig mirar els pantalons: l'aigua era transparent, bé, tot va bé... I em va venir una contracció, de les de veritat, de les que fan mal. I al cap d'una estona, una altra. Una estona?, només havien passat quatre minuts!!!
Vam agafar la maleta d'una revolada i vam córrer cap a la clínica. Vaig arribar dilatada de 4cm, amb contraccions cada 2 minuts i escaig. Em van posar una via amb sèrum (protocol de la clínica per evitar possibles baixades de tensió per l'epidural). Estàvem esperant que acabés de baixar tot per pujar-me a la sala de parts, però la via estava una mica torta (les meves venes, vaja) i el sèrum no baixava prou ràpid. Al final la Carolina va decidir que ja havíem esperat prou, em va fer asseure en una cadira de rodes, i mentre pujàvem en ascensor recordo que ella m'anava prement la bossa amb el sèrum perquè acabés de baixar d'una punyetera vegada.
Cap a la una de la matinada em van posar l'epidural. Mare meva, quin descans!!!, com admiro les que pareixen sense epidural!
Un cop a la sala de parts, ja estirada a la taula/cadira/com es digui, vam tenir un ensurt. Les corretges indicaven que el cor d'en Nil anava baixant de freqüència... L'altaveu del sensor tenia tota la meva atenció, el cor d'en Nil bategava cada vegada més a poc a poc, i jo vaig començar a sentir autèntic terror. Vaig estar a punt de cridar "obriu-me en canal ARA MATEIX i traieu-lo, JA!!!", però em van fer estirar de costat, em van posar oxigen, i el cor d'en Nil va tornar a bategar normal. Uf. Uuuuuuffffffffffff, que malament que ho vaig passar.
Cap a les dues ja havia dilatat 8cm. Amb en Jordi a un costat, la Carolina a l'altre, i la ginecòloga amb tot a punt, em van dir: "vinga noia, A APRETAR!!!"
Cinc apretades (i una episiotomia) més tard, em posaven sobre la panxa el meu nen, el meu Nil, petit i relliscoset, ploraner i preciós, amb un nassarró que demanava "petonets, ràpid!, necessito petonets!"
Eren les 2:36 del dimarts 28 d'agost. Tres hores i mitja abans encara estava mirant la tele, tan panxa (i amb tota la panxa)!
Me'l van deixar a sobre una bona estona (impagable), després el van netejar, pesar i mesurar (3.320g i 50cm), el van vestir i li van donar a en Jordi mentres a mi m'enllestien (placenta, punts, etc.)
Tot va anar tan ràpid, que en Nil i jo no vam tenir temps de patir. En Jordi diu que vaig sortir de la sala de parts guapíssima, amb les galtes vermelletes, i en Nil a les poques hores ja tenia el color rosadet d'un nen de dies. A les poques hores ja me'l vaig posar al pit i es va enganxar perfectament.
"Mi pequeño Nil y yo
llevamos ya una semana juntos. Le encanta dormirse en el regazo de su
padre, está empezando a dormir tres horitas seguidas por la noche, el
inicio de la lactancia ha sido un poco duro (hasta que no me subió la
leche, Nil chupaba tan fuerte y con tanta ansia que me dejó los pezones
hechos polvo) pero ya le estamos cogiendo el truco... A veces abre los
ojos y parece que escucha todo lo que le digo. Hace muecas, parece que
sonríe, luego frunce el ceño...
QUÉ BONITO ES SER MAMÁ!!!!!!"
Nil, dos dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
