Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de febrer del 2013

Arxiu sonor (I)

De bon matí, la meva mare entrava a l'habitació on dormíem les seves tres filles grans.
Aixecava la persiana (més de pressa del que m'hagués agradat a mi), tot cantant "bon dia diaaa, nanana nanàaa..." 
Jo no sabia què cantava. No coneixia la cançó. No era una cançó popular catalana, no tenia més lletra que el "bon dia, dia", però era la cançó de despertar-nos.

Un dia, quan ja era gran, vaig resoldre el misteri. La cançó era aquesta:


És el Good Morning Sunshine, del Musical Hair que va triomfar primer a Broadway a finals dels 60, i després com a pel·lícula dirigida per Milos Forman el 1979.
Ma mare tenia cops amagats... Vaig quedar parada en descobrir que aquella cançó de la meva infantesa en realitat era un dels hits de l'òpera-rock més hippy que s'ha fet mai! :)

Després vaig veure la pel·lícula i em va encantar. La vam veure amb una amiga meva, la Sofi, i la banda sonora de la pel·lícula es va convertir en una mena d'himne amb què acabàvem les nits de marxa a Empúria-Brava. Al bar on preníem l'última cervesa ja ens la tenien preparada i tot, i abans de tancar la paradeta ens la posaven perquè sortíssim d'allà ben felices i contentes. (En tots els sentits.)
(Bé, en realitat la última cançó solia ser l'Au clair De la Lune cantat a dues veus, primer una la veu greu i l'altra la veu aguda, i després al revés. Ens quedava la mar de bonic, no sé si dir 'gràcies a' o 'malgrat' la ingesta prèvia d'alcohol :D )

Per què explico això? 
Perquè me n'he adonat de que probablement ja estic creant l'arxiu sonor dels meus nens (obviant la cançó d'en Mic, les del club Super3, etc).
En el nostre cas, la història és la següent:
Els nens arriben de l'escola amb les sabates plenes de sorra del pati. Anem al lavabo per buidar la sorra i netejar els peus. Els hi esbandeixo amb aigua, i quan surt freda sempre es queixen... Un dia en Nil es va queixar en castellà, "frío, frío!", i jo li vaig respondre cantant "...como el agua del río, o caliente, como agua de la fuente..." 
I s'ha convertit en part del ritual. Encara que no es queixin de la temperatura de l'aigua, a la que engego l'aixeta ja començo a canturrejar la tornada d'aquesta cançó:
 


(No cal que mireu les imatges del vídeo... No, de debó, NO CAL. Escolteu i prou!)


Feia ANYS que no escoltava aquesta cançó. 
M'agrada Juan Luis Guerra. Em fa pensar en el viatge de final de curs de 3er de BUP, recordo estar en una discoteca de Granada cantant amb els companys de classe "oooojalá que llueva - café en el campooo..." Eh, Nuri? :D

No sé com va arribar la meva mare al Good Morning Sunshine. Suposo que va ser de jove, quan treballava a la botiga de discos, que estava al dia de tota la música haguda i per haver del moment.
I als meus fills els hauré d'explicar que quan tenia setze anys cantava aquesta cançó tot creuant la península amb autocar. 




dijous, 4 d’octubre del 2012

Física hipnòtica



 



No sé ni com he anat a parar a aquest vídeo, però és hipnòtic. És un senzill sistema de pèndols de diferents longituds que els posen a oscil·lar a la vegada. Fa venir ganes de fer-ne un, de tan simple com és. (I tot i que d'aparença s'assembla força al pèndol de Newton, en realitat no hi té gaire res a veure).

Repassem Física.
El període d'oscil·lació d'un pèndol és proporcional a l'arrel de la longitud del fil. La fòrmula completa és      T=2π√(L/g)
on T és el període, L és la longitud del fil i g és la gravetat.
Això fa que els pèndols llargs tinguin un periode d'oscil·lació més llarg que els pèndols curts, i fa l'efecte que a cada oscil.lació els pèndols més llargs es vagin alentint, mentre els curts acceleren. Així de fàcil, així de bonic.

El vídeo original, de la Universitat de Harvard, és "mut". Ràpidament algú, en realitat uns quants, hi van saber veure la música amagada entre les cordes, i hi van posar la banda sonora. El que he penjat a dalt és el que més m'ha agradat, el que trobo que reflecteix amb més simplicitat la música del pèndol, i el que ha aconseguit sincronitzar millor música i moviment. Però hi ha diferents versions, busqueu "pendulum waves" a YouTube i les trobareu de seguida.



Si us ha agradat, probablement també us agradarà aquest experiment en què 32 metrònoms es sincronitzen com per art de màgia. El "truc": reposen sobre una plataforma mòbil. Per dir-ho senzillament, les empentetes que van fent els braços dels metrònoms comencen a fer oscil.lar la plataforma, i aquesta va empenyent tots els metrònoms fins que tots van alhora. La plataforma fa el paper de transmissora d'inèrcia.
Menció especial al segon metrònom de la fila de la dreta, l'últim en "caure", que resisteix la temptació d'afegir-se al corrent majoritari fins al minut 2 i escaig. Un aplaudiment per ell, siusplau.