Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ho sento però algú ho havia de dir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ho sento però algú ho havia de dir. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de febrer del 2013

Una de fantasmes ;)

Vic Tandy (1955-2005) era un científic anglès. Va ser director d'experimentació i professor a l'Escola d'Estudis Internacionals i Dret de la Universitat de Coventry (Anglaterra).

A principis dels 80, Tandy treballava en una empresa que fabricava material mèdic, anestèsics, aparells de suport vital,... Era habitual que en un lloc o altre del laboratori on treballava Tandy hi hagués una màquina en proves, per exemple, simul·lant una respiració assistida.

Un dia, Tandy va arribar al laboratori just quan la persona encarregada de la neteja en sortia. Bé, més que sortir-ne, pràcticament en fugia... Afirmava haver vist alguna cosa. Tandy va repassar els aparells, convençut que trobaria 'alguna cosa' com un aparell amb un tub desenganxat movent-se, però tot estava apagat.
Caram.

Un altre dia, un col·lega seu es va girar per fer-li un comentari, convençut que estava al seu costat. El col·lega es va sorprendre quan va veure que en realitat Tandy estava a l'altre extrem del laboratori.
Caram, caram.

Una nit, Tandy estava treballant (tot sol) al laboratori, quan va començar a tenir una sensació estranya, desagradable. Se li va posar la pell de gallina, li va venir una suor freda, i segons les seves pròpies paraules va començar a tenir "un notable sentiment de depressió".
I una sensació de no estar sol...
Es sentia observat. De mica en mica, va veure de cua d'ull com una figura grisa emergia a la seva esquerra... Es va armar de valor, es va girar, i la figura va desaparèixer.
Caram, caram i recaram.

Va comprovar les bombones i ampolles del laboratori, per si hi havia alguna fuita que pogués explicar les al·lucinacions. Però no: tot estava correcte.
Va pensar "per avui ja he treballat prou!", i se'n va anar cap a casa.

L'endemà es va tornar a quedar treballant fins tard. Practicava esgrima (oh, que britànic), i havia dut el seu floret al laboratori per arreglar el mànec, aprofitant les eines de les que disposava allà. Va deixar el floret ben subjectat en un serjant, es va girar un moment... i la fulla del floret va començar a vibrar, ella soleta. Vibrava frenèticament (Tandy ho descriu així), no era un moviment subtil, no: era ben obvi que la fulla del floret vibrava, i que vibrava sola.
(Aquí ve quan la majoria de la gent, en el seu cas, haguéssim apretat a córrer cridant, com a mínim, "ja m'heu vist prou!")

Però Vic Tandy no creia en fantasmes. Malgrat tot, no creia en fantasmes.
De fet, aquesta vibració de la fulla del floret, en comptes d'espantar-lo més, el va animar a buscar una causa explicable, plausible, demostrable, de tot plegat; fet i fet, Tandy estava més familiaritzat amb metalls que vibren que no pas amb aparicions. El seu cap de científic va començar a rumiar.

Alguna cosa feia vibrar el floret, això estava clar. Tandy va pensar que podria ser una ona, una mena de vibració que les seves orelles no captaven però que pertorbava l'ambient del laboratori. Agafà taula i floret, i els va començar a passejar pel laboratori. El lloc on més vibrava era just al mig, precisament allà on es trobava ell el dia abans, quan va començar a notar les sensacions estranyes.

Amb un sonòmetre i un parell de fórmules, va descobrir la culpable: una ona de baixa freqüència que tenia la mateixa longitud que el laboratori. Alguna cosa del laboratori originava una ona que ressonava per l'estança, resultant-ne una ona estacionària, i just al centre de la sala era on l'ona arribava a la seva màxima amplitud. La freqüència era 19Hz, inaudible als humans: un infrasò. L'origen: un ventilador que havien instal.lat no feia gaire al sistema d'extracció d'aire. Va aturar el ventilador, i el floret va deixar de vibrar. I totes les sensacions estranyes també van desaparèixer. 

I els infrasons, ves per on, afecten el cos humà. Depenent de la fisiologia i la sensibilitat de cadascú, poden resultar innocus, molestos, desagradables... No el sentim amb les orelles però el nostre cos ho pot notar. Els infrasons poden provocar mareig i malestar perquè afecten el vestíbul de l'orella, on hi ha el laberint, l'òrgan de l'equilibri. Calfreds, hiperventilació, marejos, malestar estrany, pressió al pit, alteracions de la visió,... De fet, la llista d'efectes que poden provocar els infrasons en les persones és força completa.

Anem a concretar:
Un llibre de Kroemer (1) descriu els efectes de la vibració de baixa freqüència sobre el cos de la següent manera: "Vibration of the body mostly affects the principal input ports, the eyes, and principal output means, hands and mouth." (Ho deixo en anglès perquè trobo molt gràfic això dels inputs i outputs, traduït perd "gràcia"). Més: "L'exposició a la vibració sovint provoca breus canvis en diversos paràmetres fisiològics com ara el ritme cardíac... En l'inici de l'exposició a vibracions, s'ha observat augment de la tensió muscular i hiperventilació". Segons Kroemer, el cap té una freqüència de ressonància de 2Hz a 20Hz; aquesta freqüència del laboratori de Tandy, doncs, podria causar malestar general.


I segons la NASA, que també ha fet els seus experiments (2), la freqüència de ressonància per l'ull és de 18Hz. A aquesta freqüència, el globus ocular en vibració pot començar a llagrimejar, i el que és més interessant: es pot produir l'efecte de "taques" en la visió... com per exemple, la forma grisa que va veure de cua d'ull Vic Tandy.

Un altre informe de la NASA (3) esmenta la hiperventilació com un símptoma de la vibració del cos sencer. La hiperventilació es caracteritza per la respiració superficial ràpida, i redueix la quantitat de diòxid de carboni retingut als pulmons. La hiperventilació pot tenir efectes fisiològics remarcables. Per exemple, Flenley (4) descriu els símptomes de la hiperventilació com "Dispnea en repòs en general; sol anar acompanyada de mareig, rampes musculars, por de patir mort sobtada i sensació de dificultat per respirar".


Recapitulem:
-orelles: alteracions de l'equilibri;
-ulls: llagrimeig persistent, alteracions de la visió;
-dificultats respiratòries, hiperventilació;
-malestar, rampes, 
-sensacions típiques de por, com ara sudoració excessiva, tremolors,...
I tot això sense cap causa aparent: a mi també em preocuparia!  

Exorcitzar el fantasma de l'ona estacionària va ser senzill: un cop detectat el problema, es va fer una modificació en els ancoratges del ventilador, i el fantasma se'n va anar juntament amb l'ona estacionària.

Les ones de baixa freqüència són molt difícils de detectar. El fet que la fulla del floret tingués la llargada precisa i fos del material adequat perquè comencés a vibrar, va ser un cop de sort. Els espais tancats llargs i en forma de "tub" (com ara túnels de vent o passadissos amples i llargs) són ideals perquè s'hi produeixin ones estacionàries. Les freqüències ressonants poden afectar a algunes persones sí i a altres no.
L'estudi de Vic Tandy "The Ghost in the Machine" acaba dient:
Our advice for researchers in the future is to be very wary of ghosts reported to haunt long, windy corridors!
que ve a ser:
El nostre consell per als investigadors en el futur és que siguin molt curosos amb els avisos de fantasmes que ronden per passadissos llargs i amb corrents d'aire!

--------------------------------------------------------------------------------------

http://en.wikipedia.org/wiki/Vic_Tandy


(1) Kroemer, K. H. E. (1994). Ergonomics: How to design for ease and efficiency.
Prentice Hall: London.
(2) NASA Technical Report 19770013810
(3) NASA Technical Report 19870046176
(4) Flenley, D. C. (1990). Respiratory Medicine (2nd Ed), Bailliere Tindal: London.

dissabte, 19 de gener del 2013

Incoherències diverses

Tinc una amiga que es diu X que creu en Déu. Molt respectable. 
Jo no hi crec. Igual de respectable.
Suposem que X m'intenta convertir, i jo li dic que no hi ha res a fer, que no hi crec; i ella insisteix en els seus arguments i jo en els meus i bla bla bla... 
Si una tercera persona ens escolta, segurament titllarà a X de rareta, de retrògrada, d'estreta de mires, i probablement jo en canvi seré la moderna i la guai.

Tinc un amic que es diu Y que creu en (l'horòscop, o l'homeopatia, o el reiki, o les flors de Bach, o qualsevol altra cosa d'aquest tipus que no tenen base científica però que hi ha molta gent que hi creu). Molt respectable.
Jo no hi crec. Igual de respectable.
Suposem que Y m'intenta convertir, i jo li dic que no hi ha res a fer, que no hi crec; i ell insisteix en els seus arguments i jo en els meus i bla bla bla... 
Si una tercera persona ens escolta, oh, sorpresa: ara resulta que probablement titllarà a Y de modern i de guai, i en canvi JO seré la rareta, la retrògrada, l'estreta de mires.

Conclusió: no creure en una "cosa" que és qüestió de fe tant pot ser guai, moderniki i txatxi pirul.li, com just al contrari, pot ser símptoma de cap-quadrat i poca obertura de ment. Depèn de si està de moda o no.



Tinc uns amics, P, Q i Z, que parlen meravelles del corrent/filosofia/teràpia Blabla que els ajuda a entendre's millor a ells mateixos i als altres. Un dia, ja fa temps, la meva amiga P em va deixar anar:
-Saps?, des de que he llegit el llibre de Blabla que t'entenc millor, i t'accepto tal i com ets, perquè ara veig clar que ets (inseriu aquí un color / animal / flor / número) i ara sé per què actues com actues.
Ah caram...Jo no vaig dir res, però vaig pensar:
-Doncs que trist. Resulta que després de tants anys que fa que ens coneixem, has necessitat llegir un llibre d'una persona que no ens coneix ni a tu ni a mi, per poder-me penjar una punyetera etiqueta i poder-me acceptar tal i com sóc. No em podries haver acceptat tal i com soc perquè sí?, sense necessitat de teràpies ni llibres ni etiquetes?

Anys després, parlo amb P de la síndrome premenstrual. Comento que he après a controlar-la una mica. Que quan m'ha de venir la regla, si em comencen a venir al cap cabòries estranyes no els dono gaire credibilitat sinó que les poso en "quarantena". És a dir, espero uns quants dies per poder veure si segueixen vigents i cal afrontar-ho, o bé si eren producte de les hormones destarotades i no tenen importància.
La meva amiga P em mira sorpresa: -Ah, jo no!, jo ho trec tot! 
Només li falta dir-me que sóc massa racional... Estic segura que ho està pensant (i no, no m'ho ha dit cap llibre).

Conclusió: si segueixes un corrent/filosofia/teràpia per aprendre a gestionar les emocions, és guai, és sa, és recomanable.
En canvi, aprendre per una mateixa a detectar una circumstància perillosa i actuar en conseqüència, resulta que això no és guai, no és sa, és massa racional.
 
Per tant, si vols ser conscient de les teves emocions etc.etc., siusplau, fes-ho segons un corrent/filosofia/teràpia que tingui prou seguidors, perquè fer-ho amb els propis mitjans, a l'estil Do It Yourself, no mola.




dijous, 20 de setembre del 2012

Tria la teva teràpia alternativa! [Humor]


(Cliqueu aquí veure'l més gran.)

Ho he trobat navegant per la web xatakaciencia. En recomanaria a MOLTA gent la lectura dels articles en l'apartat No te lo creas i els que porten l'etiqueta de pseudociencia. Aquest diagrama és copiat de l'article Un diagrama para escoger tu terapia alternativa ideal; de fet, copiaria sencers TOTS els articles que hi ha enllaçats, perquè valen molt la pena, però com que ho podeu llegir allà mateix... no cal, no?



divendres, 24 d’agost del 2012

Del Feng-shui al calendari perpetu

Cada vegada que ens trobem amb un mes de 31 dies, correm el risc (innocu, tanmateix) que comenci a circular via correu electrònic, facebook, twitter, etc., un missatge per l'estil d'aquests:

[Gener 2011]
Diuen que aquest mes de Gener és especial: hi ha 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns. Això es dóna cada 823 anys. Se'ls anomena "els sacs dels diners".
Passeu aquest missatge a 8 persones i diuen que els diners apareixeran, segons diu el Fengshui xinés (???).
Els que no ho facin, no tindran res. Provem.

[Juliol 2011]
Aquest any, Juliol tindrà 5 divendres, 5 dissabtes i 5 diumenges.
Això passa un cop cada 823 anys, que són coneguts com 'Money Bag'.
Passa'l a 8 bones persones i el diner sortirà en 4 dies. Extret del Feng Shui xinès.
El qui el pari no rebrà res. Així ho diu...

[Octubre 2012]
Este año, octubre tiene 5 lunes, 5 martes y 5 miércoles. Esto ocurre cada 823 años. Se llama "la bolsa de dinero". Entonces, copia este mensaje en tu muro y (dicen) el dinero llegará en 4 días. Cosas del Feng-shui. Quien no lo nopie, no tendrá dinero. Cópialo en tu muro antes de los 11 minutos después de haberlo leído. 

(Aquest últim, a sobre, ens mana la pressa: té una caducitat d'onze minuts! Però qui ho redacta, això?)


Doncs em sap greu ser aixafaguitarres... 

Per començar, és obvi (...ho és, no???) que el Feng-shui no és una entitat (per dir-ho d'alguna manera); no se n'adona de si reenvies el missatge, no sap comptar quantes vegades el reenvies, no té un cronòmetre per saber quan has tardat a reenviar-lo. Això, tothom ho hauria de veure... No? NO???

I ara, obvietats a part: en realitat, cadascuna d'aquestes meravelloses coincidències passa un de cada SET anys, no pas un de cada VUIT-CENTS VINT-I-TRES anys.
 
Agafem, per exemple, el primer cas: gener del 2011, amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns.
-Generalitzant: en tots els mesos de 31 dies hi haurà tres dies de la setmana (consecutius) que es repetiran 5 vegades. Per això no cal cap explicació, amb un cop d'ull al calendari, o sabent dividir per 7, n'hi ha prou per veure-ho clar.
-Concretant una mica: tots els mesos de 31 dies que comencin en dissabte compliran aquesta condició, tindran 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns. A més del gener de 2011, hi ha l'octubre de 2011, el desembre de 2012, març de 2014...
-Concretant encara més: un mes de gener amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns passarà amb una freqüència relativa d'1 de cada 7 anys. 


Ep! "Freqüència relativa"? Què és això?
Ahhh, amics, doncs això és el que més m'agrada d'aquest tema: que no es repeteix exactament cada 7 anys, sinó cíclicament cada 6, 5, 6 i 11 anys.


Anem a jugar una mica amb el calendari.

Si tots els anys fossin de 365 dies, com que 365 dies són 52 setmanes i 1 dia, cada any avançaríem 1 dia de la setmana respecte a l'any anterior. Si un any comença en dilluns, el següent comença en dimarts, etc. Llavors sí que el mes de gener de la "bossa de diners" es repetiria exactament cada 7 anys.
També tindria un clar avantatge: ens estalviaria diners en calendaris, ja que el del 2000 el podríem aprofitar el 2007, el 2014, el 2021,... N'hi hauria prou amb guardar els calendaris dels últims 7 anys, i ja no n'hauríem de comprar mai més. Molt pràctic, i més en temps de crisi!
Però clar, tenim els anys de traspàs que arriben cada 4 anys disposats a animar el tema. Els anys de traspàs arrosseguen un dia extra, per tant cada 4 anys avancem 2 dies de la setmana en comptes d'1 respecte a l'any anterior. Si volguéssim "tirar" amb una reserva de només 7 calendaris, cada 4 anys ens trobaríem que a partir de l'1 de març, el calendari de fa 7 anys ja no ens serveix.

Bé, això es pot solucionar de dues maneres, tenim l'opció ràpida i l'opció bonica. L'opció ràpida seria fer servir un calendari fins al 29 de febrer, i canviar al calendari de l'any següent el dia 1 de març. I l'opció bonica (jejeje) seria tenint una reserva de 14 calendaris: 7 d'anys normals (un que comenci cada dia de la setmana) i 7 més d'anys de traspàs (també un per cada dia de la setmana).  

Per si ho voleu començar a fer, els anys comuns (que no són de traspàs) els tindríem resolts relativament aviat:
comença en dilluns: 2018
comença en dimarts:  2013
comença en dimecres:  2014
comença en dijous:  2015
comença en divendres:  2021
comença en dissabte:  2022
comença en diumenge:  2017
El 2022 ja tindríem els anys comuns resolts.

Pels anys de traspàs ja tardaríem una mica més:
comença en dilluns:  2024
comença en dimarts:  2036
comença en dimecres:  2020
comença en dijous:  2032
comença en divendres:  2016
comença en dissabte:  2028
comença en diumenge: 2012

Oh, vaja... Fins el 2036 no tindríem la col·lecció completa!


Aquí trobareu més informació sobre els calendaris perpetus. 
I aquí podeu comprovar totes aquestes dates, i de pas corregir-me si m'he equivocat (més que probable, ja que estic escrivint tot això amb tres nens-satèl·lit orbitant-me).


Tornem al Feng-shui i el 823.

D'aquest ball de quatres i sets en resulta que, resumint, la "forma" d'un mes en concret (per exemple, gener que comenci en dissabte) es repetirà cíclicament cada 6, 5, 6, 11, 6, 5, 6, 11... anys. 
Ja quadra, doncs: com que 6+5+6+11=28, es repeteix 4 cops en 28 anys... De mitjana, 1 de cada 7 anys! És bonic, eh?


Així, doncs, el gener amb 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns es va donar el 2011, i es repetirà el 2022, el 2028, el 2033, el 2039, el 2050... (els intervals són de 11, 6, 5, 6, 11,... seguiu, seguiu!)

El juliol amb 5 divendres, 5 dissabtes i 5 diumenges es va donar el 2011, i es repetirà el 2016, el 2022, el 2033, el 2039, el 2044,... (els intervals són de 5, 6, 11, 6, 5,... seguiu, seguiu!)

I si us arriba el missatge de que aquest mes d'octubre és meravellós perquè té 5 dilluns, 5 dimarts i 5 dimecres, podeu rebatre que l'octubre de 2018, de 2029, de 2035, de 2040, de 2046, de 2057... tindran la mateixa "forma" que aquest octubre que ve. (Els intervals són 6, 11, 6, 5, 6, 11,... seguiu, seguiu!)


(Incís:

Com es pot saber en quin "punt" de la seqüència 6-5-6-11-6-5-6-11-etc. estem? Ni punyetera idea. Ja hi deu haver una manera de saber-ho, però jo ho he anat trobant "artesanalment", és a dir comprovant-ho amb el calendaris dels propers anys. Si algú troba la manera de situar-se en la seqüència, que m'ho expliqui, que ho afegiré encantada de la vida!
Fi de l'incís.)

Conclusió (i ja callo):
No sé si aquesta mena de llegenda urbana dels Feng-shui i les bosses de diners està basada en el calendari xinès, potser allà sí que és cada 823 anys,... però amb el nostre calendari gregorià, NO funciona. 


...Per tant, NO CAL que reenvieu res! :D


dijous, 9 d’agost del 2012

"Lleis de l'espiritualitat"... per a conformistes?

Corre pel facebook (incomprensiblement, altre cop!) aquesta parrafada:

En la INDIA se enseñan las "Cuatro Leyes de la Espiritualidad"

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.

La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.

La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.


Ui ui ui. Quantes coses que NO m'agraden. 

Anem a pams. No crec en destins, no crec en predestinacions, no crec en divines providències, no crec en déus ni en designis inescrutables.
Crec en l'atzar (i dic "crec" en el sentit d'estar segura de la seva existència, és obvi que no es tracta d'¡una qüestió de fe).
Que l'atzar et regala una cosa bona? Doncs perfecte.
Que l'atzar et regala una putadeta? Doncs quina merda.


Va, anem a destripar el text, vinga, que avui estic guerrera...

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.
Que els diguin això a totes els jueus que van morir per culpa de Hitler. Dubto que aprenguessin i avancessin gaire gràcies aquell fill de puta que es va creuar en les seves vides.


La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo. 
Ahhh, així que totes les situacions són perfectes... Doncs ho sento molt, però dec ser tan tancada de ment i tan poc espiritual, que m'he perdut les lliçons que anaven implícites en les malalties i les morts de la meva mare i de la Laura. Que algú m'ho aclareixi, siusplau, perquè el meu ego s'hi resisteix. No no, de debó que no trobo pas cap situació perfecta, i per més que hi rumio, no aconsegueixo trobar res que ho compensi. 
Alguna part positiva en tot plegat? Deixa-m'ho pensar bé, no ens precipitem.
Doncs sí: per exemple, la meva mare potser m'hauria tocat una mica la pera en temes de criança o lactància dels meus fills. Com que no hi és, no m'hi he hagut de discutir.
(Mama, m'hauria encantat discutir-me amb tu.)
I la Laura? Doncs sí: el seu sintetitzador, ara el tinc a casa i els nens hi juguen. 
(Laura, aquest sintetitzador l'hauries d'estar tocant TU.)
Que algú tingui els collons de dir-me que aquestes situacions són perfectes.
He après alguna cosa? No ho sé... Potser he après a viure més el moment?, a gaudir més els moments de felicitat, sense obsessionar-me per una "felicitat a llarg termini"? 
Potser ho hauria après igualment al fer-me gran...
Sigui el que sigui, la lliçó NO em compensa.


La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.
Perdoneu que sigui repetitiva, però... es pot considerar que una malaltia que et porti a la mort, sigui com sigui, comença sempre en el moment indicat??? Que si comença és perquè estem preparats???


Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Que els expliquin això a tots els que per culpa de la crisi se'ls ha acabat la feina... Que no pateixin, que és per la seva evolució. Que reconeguin que s'han enriquit (sic) amb l'experiència. Que no pateixin, que segur que és perquè han de trobar una feina millor... Llàstima que la reforma laboral no els ho posa gaire fàcil.


Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.
Bé, palla i més palla, per acabar dient sempre el mateix.


Ho sento molt, però aquestes quatre "lleis de l'espiritualitat" estan fetes a mida per l'estil de vida de la Índia, on si neixes en una casta d'intocables l'has cagada, on si neixes dona l'has cagada, on si neixes pobre l'has cagada,... Vaja, que hi ha TANTA gent que només per néixer ja té motius de preocupació, que més val que aprenguin a resignar-se des de ben petitets. I, oh sorpresa, això és precisament el que em transmeten aquestes "lleis": resigna't, perquè total, no hi tens res a fer; no t'emprenyis, busca alguna "cosa bona" a canvi i conforma-t'hi; no protestis i tira milles; ...no molestis, en definitiva.


Cola?
De veritat que cola?


Em sorprèn que cada cert temps algú es dediqui a enviar per e-mail a les seves amistats aquestes quatre "lleis". I encara em sorprèn més trobar aquest text al facebook de persones que, casualment, jo considero lluitadores, gens conformistes... No em quadra que els agradi aquest text, no ho entenc. Potser tenen complexe de rondinaires, i penjar aquest text és la seva manera de dir "oh, perdoneu, no m'hauria de queixar tant, m'hauria de conformar més del que em conformo..." Doncs no senyors, i no senyores: el que m'agrada de vosaltres és que tingueu les idees clares i que les defenseu, que no us conformeu amb el que la vida us posa al davant sinó que feu marrada, si cal, per buscar una alternativa que valgui més la pena. Això és el que s'ha de fer!
I que quedi ben clar que això NO és incompatible amb mirar la vida amb bons ulls, amb ser optimista, amb intentar ser feliç peti qui peti. Però negar que certes coses són simplement una putada no em fa més feliç. A mi, no. Les assumeixo, quin remei, i passo pàgina i tiro endavant... però d'aquí a buscar-hi explicacions i justificacions patilleres, d'aquí a dir que havien de passar "perquè sí", perquè era el que tocava, perquè era el moment indicat,... sí home, i una merda. Ni situacions perfectes ni lliçons ni evolucionar ni hòsties.

La vida a vegades és absurda. Això és tot. Busqueu-hi explicacions metafísiques si us heu de sentir millor, endavant, no us talleu... però que ningú m'intenti vendre la seva moto particular, que jo prefereixo seguir anant a peu.


(Ho sento, però algú ho havia de dir!)