ni jo a tu,
ni tu a mi.
Tot el que et perdràs,
els teus trenta anys (feliç aniversari, et diria avui),
la independència de Catalunya,
el proper títol del Barça,
la última pel·lícula de Tim Burton.
Els teus nebots fent-se grans.
El teu futur.
Tot, tot ho ficaré dins una capsa imaginària i ho guardaré,
i un dia de vent agafaré la capsa i l'obriré
perquè tot això se'n vagi volant, ben amunt
(o cap a on sigui).
Totes les coses que no ens vam dir
ni jo a tu, ni tu a mi,
i que es quedaran per sempre així, pendents.
"Que boig el món", de Lax'n'Busto.Va ser una de les cançons que la Laura va voler que sonessin al seu funeral.Jo no l'havia sentida mai fins llavors.Probablement la Laura es sentia identificada amb la primera frase:"Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: no sé què hi faig aquí".Però jo em sento identificada amb la última:"Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d’entre els possibles".
M'has fet emocionar.
ResponEliminaHi ha tantes coses que jo tampoc vaig dir-li a ell... i ara ja és massa tard.
Potser valdria més quedar-nos amb les coses que sí que ens vam dir...
Un petonàs, guapa.
Smuack!
ResponEliminaUn dia de tramuntana ben forta i a Cap de Creus, si és possible, eh? :-)
ResponEliminaM'encanta com escrius, ja t'ho he dit molt cops però no m'en canso.
Una abraçada guapa!
Martona
doncs es preciós! i espero que un dia faci vent perquè pugui arrivar!! que segur que si! :-) un petonás enorme!
ResponElimina