Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIY. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIY. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de juny del 2013

Un DIY abans de vacances

Ens n'anem de vacances! 
Per primera vegada ens atrevim a fer un viatge una mica llarg, i en cotxe. A veure com anirà...

Us deixo un DIY força fàcil, que pel que he llegit és ideal per entretenir els nens durant llargues estones al cotxe. 
És una "Spy Bag": una bossa de roba amb una finestreta transparent, plena d'arròs (o similar) i tot de cosetes petites que s'hi han d'anar localitzant: ninotets, un dau, clips, botons, bales de vidre, peces (grans) per fer collarets... el que se us ocorri. Jo em pensava que em costaria trobar quinze o vint cosetes, i al final en vaig reunir trenta-cinc!, i he acabat fent la bossa més gran del que pensava fer en un principi.
Hi enganxem una tarja amb una foto (plastificada) dels petits tresors que s'han d'anar trobant.
Si feu servir arròs com a farciment, recomano esbandir-lo abans, amb aigua corrent, ben esbandit perquè no deixi anar tanta pols blanca. Després el deixeu assecar al sol, escampat en una safata (o fins i tot al forn a baixa temperatura, a uns 50º, un parell d'hores).

De tutorials n'hi ha molts, per exemple aquests: 


El nostre resultat:

















 
I aquí, detall de la tarja amb tooootes les cosetes que s'han d'anar trobant enterrades entre l'arròs:




















N'he fet tres, una per cada nen. Els tresors enterrats són els mateixos però hi ha alguna diferència (color, lletra,...); per això he fet una foto diferent per cada bossa, perquè cada una tingui la foto del seu contingut. I a més, com que estan en ordres diferents, si volen diversió extra es poden entretenir a passar llista i a trobar les petites diferències entre els seus tresors.
A veure si funciona. Em penso que em conformo amb tenir-los distrets tanta estona com hi he invertit jo fent-ho  :D



Ah, si no voleu cosir, hi ha una alternativa fàcil i ràpida: canviar la bossa per una ampolleta de plàstic. Personalment ho he descartat perquè m'ha semblat que en Jordi i jo no aguantaríem gaire estona el soroll de TRES nens sacsejant enèrgicament ampolletes amb arròs (i coses) dins del cotxe... :D


divendres, 2 de novembre del 2012

Serps i agulles


Avui toca una manualitat: una serp de punta de coixí que vaig fer fa temps. Em va fer gràcia documentar tots els passos amb fotos. Aquí els teniu.



Primer: dibuixar i retallar un patró.


Segon: amb el patró, fem una serp amb una roba una mica elàstica. 
Aquí, la serp embastada, a punt per cosir, girar, farcir i tancar.

Ja tenim la serp de roba a punt.

Ara s'ha de fer el picat, és a dir, el patró per fer la punta. La gràcia d'aquest és que ha de tenir estructura de malla, però ha de seguir una corba.
Provatures:

Pas a pas: columna vertebral

Vèrtebres més o menys equidistants.

L'equivalent a les "costelles".


Marco quarts i vuitens a cada costella, i uneixo.


...I així obtenim una malla flexible i uniforme. (M'encanta fer aquesta mena de coses rares)

Fent els foradets, amb un portamines amb una agulla en comptes de mina.

Així queda per darrera (1.052 puntets més tard!)

Amb els forats picats i l'esquema dibuixat, ja podem esborrar el llapis.

Provatures pel principi i pel final. Hi ha d'acabar havent 18 parells de boixets, he de decidir com carai els distribueixo, com els vaig incorporant...

Preparant els 18 parells de boixets.

Amb l'esquema ben a mà per no fer-me un embolic.

 El principi és MOLT complicat...

Ja hem arribat als ulls. Un parell de perles de vidre.

I anem baixant...

Aquí ja es veu com ha quedat el principi. Força polit. 
Dins el rombe, més boletes de vidre.

 Per si algú té curiositat per com es posen les boletes de vidre, es fa així:

 I anem avançant.


La part de l'esquena ja està acabada!
(Bé, falta veure com remato els fils de la cua.)
 Girem el picat al revés i fem la panxa. Sense boletes, més senzill. 
Comencem per la cua i avancem cap al cap.


A l'arribar al cap, he trenat els fils sobrants per fer una llengua bífida. Ha quedat una mica massa ampla, però què hi farem...

I la montem!


Al final, he amagat els fils de la cua dins mateix de la serp.

I voilà!, ja la tenim acabada! 
L'esquena:


 La panxa:
 


Punts utilitzats: punt mig, aranya, trena requetetrenada.
Vaig aprendre a fer punta al coixí amb aquest llibre: "Labores de bolillos: Método práctico para aprender" (1999)- ISBN 84-88631-20-0, De Vega Publicaciones, S.L.


dimarts, 9 d’octubre del 2012

Un DIY senzillet: suport per arracades

M'agraden les arracades. Les de botó i les que pengen. En tinc (ehem) unes quantes...
Les de botó són fàcils d'endreçar; em van regalar un joier amb tot de compartiments petitons, i em va perfecte.
Però tenir ben endreçades les que pengen, i més si són força llargues, i de llargades diferents, és més complicat. S'emboliquen, s'enganxen entre elles, n'estires una i en segueixen quatre, i si són de vidre i surten disparades es poden trencar.

Total, que un dia vaig agafar cartolina i vaig fer això:




Senzill però pràctic.
Vaig fer-ho amb unes mides molt concretes, perquè tenia clar el raconet on ho volia posar i hi havia d'encaixar bé, però aprofitant al màxim l'espai.

El croquis és més o menys així:



Les finestres (en l'esquema, de color blau) es poden fer més altes o més baixes, en funció de la llargada de les arracades que s'hi vulguin posar. Per exemple en el meu cas, després d'"estudiar" quines arracades tinc, vaig decidir que per aprofitar bé l'espai en faria 4 al davant i 3 al darrera. Les de davant mesuren 3, 3, 2.5 i 2cm, i les del darrera 3.5, 4 i 4cm. Això, al gust del consumidor, segons les necessitats.
El forat semicircular de l'esquerra (en l'esquema, de color groc) té una funció: recuperar arracades. Quan una arracada cau al mig del trastet, l'inclinem i l'arracada surt per l'obertura.
Els dos petits rombes (en l'esquema, de color vermell) serveixen de "topall" perquè les arracades que es pengen a dalt de tot no rellisquin cap a enfora. En la foto veureu que vaig fer uns quants encaixos més, però realment no calen (més aviat fan nosa). Amb els dels extrems n'hi ha prou.

I ja està.

El meu és de color blanc, no l'he "tunejat" perquè el vull fer de nou amb un cartró més resistent que el que vaig fer servir, una mica nyigui-nyogui. Però es pot pintar, scrapbookejar, folrar, envernissar,... Imaginació al poder!



dilluns, 20 d’agost del 2012

El primer DIY, i no tinc ni idea de com anomenar-lo

Bé, estreno etiqueta: DIY (do it yourself, fes-ho tu mateix).

He de confessar que aprofitaré per fer experiments amb el Windows Movie Make i amb un software de disseny gratuït que és la repera, el Google Sketchup. He dit que és gratuït?


El meu DIY no és una invenció, és una còpia d'un "artefacte" que em va portar en Jordi d'un viatge de final de curs a Madrid. El va comprar al Museu Reina Sofía. Com que m'agrada molt Gustav Klimt, i m'agraden molt els puzles i les figures geomètriques, quan va veure AIXÒ TAN BONIC... m'ho va haver de comprar.






Els quadres reproduïts (en fragments) al meu cub són:
4-Serps aquàtiques I  (també anomenat Les amigues)
5-Les forces enemigues (del Fris de Beethoven)
6-La núvia
7-L'anhel de felicitat es calma amb la poesia (del Fris de Beethoven) (un nom tan llarg com el propi Fris, per cert. Aquest tros en concret també l'he vist anomenar Un petó per tot el món)
Bé. Vaig a fer-ne un!

Després d'estudiar-lo, l'estructura és molt interessant: són 8 cubs encadenats per les arestes, cada cub s'enganxa a dos cubs més. Fan com una "anella":



Si les unions fossin elàstiques, ens ho podríem imaginar com una anella que anem girant de dins cap a enfora cíclicament (en el vídeo de més amunt es veu força clar).

Bé, prosseguim. En el cas del cub de Klimt, en total hi ha 6 imatges quadrades (de format 2x2 cubs) i 3 de rectangulars (de format 2x4 cubs). També es podria fer amb 12 imatges quadrades (de format 2x2 cubs).

No m'acabava de decidir a l'hora de triar fotos. Tinc un àlbum al facebook que es diu "diferents formes de dormir" amb els nens dormint en postures rares i divertides que té molt d'èxit... així que he decidit utilitzar fotos d'aquest àlbum. He triat 6 fotos quadrades i 3 de rectangulars:




Vinga, doncs.
Primer pas: fer 8 cubs de cartolina. Oh, sorpresa: he trobat una eina que feia servir a dibuix tècnic de COU, el meu regle de fer paral·leles! Estic emocionada i tot.


Amb això m'he posat a fer línies amunt i avall, i en un moment (o dos) he tingut els 8 cubs a punt per fer experiments.
Primer els he enganxat amb una tireta de paper a tall de frontissa a les arestes que toquen. Al costat, el dau original per tenir clar quines arestes toca enganxar.


Ha quedat bé, però he vist que quan hi enganxés les fotos, el gruix del paper fotogràfic no em deixaria "tancar" bé... Ho he desfet. Una curiositat: al desfer la primera frontissa, m'ha quedat així:

 
Després he imprès les fotos en paper fotogràfic. He fet servir paper brillant, el que tenia per casa, però crec que hauria quedat millor amb paper mat. El brillant és massa delicat, s'hi noten massa les taques, per exemple, de cola (ups!).
Bé, he retallat les fotos per enganxar-les a cada cara. Pensava fer servir les mateixes fotos de xarnera, per tant he tallat només on s'havia de tallar.
Aquest és el cub acabat, esperant que s'assequés del tot la cola, amb gomes elàstiques per mantenir-ho ben fixe i apretadet:



Però un cop he tret les gomes i he començat a fer-lo girar, he vist que altre cop quedava massa "tibant",... encara ha de tenir més joc. El paper fotogràfic, a més, no és prou flexible.

Apa, doncs: he desfet toootes les unions (per segona vegada), tallant-les amb compte amb un cutter. I ho he tornat a muntar (per tercera vegada!) fent servir aironfix per protegir les cares del dau i alhora perquè fes de xarnera. I aquest cop, perquè donés prou joc, abans d'unir els daus de dos en dos hi he posat un regle prim entremig, per assegurar-me que no quedava tibant com les altres vegades, que cada aresta tenia prou "joc".

Bé... Al final ha quedat força nyap. Té la flexibilitat adequada, potser una mica massa i tot (he separat massa els daus entre ells, la idea de posar-hi un regle entremig és bona però el regle era massa gruixut; he de trobar una cosa més prima). No sé per què, algunes cares dels daus petits queden boterudes, com si estiguessin "inflats", cosa que fa que depèn de com el plegues no quedi tan estable com hauria de quedar. A més, he anat tallant l'aironfix a ull, i en alguna cantonada es nota que en sobra o en falta. Per acabar-ho d'adobar, una de les fotos rectangulars no està ben orientada!

En fi, així és com ha quedat:




Deixem-ho en que és un prototip. En faré un altre per millorar-ho. Per començar, en comptes de fer els daus de cartolina per després enganxar-hi els trossets de foto, dissenyaré cada dau per separat, per poder-los imprimir directament amb els trossets de foto que toquen a cada cara. També m'hi miraré més amb les unions amb aironfix, que quedi tot més ajustat. I aprofitaré per girar la foto que ha quedat al revés.

En definitiva: continuarà...