Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mama. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mama. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de febrer del 2013

Arxiu sonor (I)

De bon matí, la meva mare entrava a l'habitació on dormíem les seves tres filles grans.
Aixecava la persiana (més de pressa del que m'hagués agradat a mi), tot cantant "bon dia diaaa, nanana nanàaa..." 
Jo no sabia què cantava. No coneixia la cançó. No era una cançó popular catalana, no tenia més lletra que el "bon dia, dia", però era la cançó de despertar-nos.

Un dia, quan ja era gran, vaig resoldre el misteri. La cançó era aquesta:


És el Good Morning Sunshine, del Musical Hair que va triomfar primer a Broadway a finals dels 60, i després com a pel·lícula dirigida per Milos Forman el 1979.
Ma mare tenia cops amagats... Vaig quedar parada en descobrir que aquella cançó de la meva infantesa en realitat era un dels hits de l'òpera-rock més hippy que s'ha fet mai! :)

Després vaig veure la pel·lícula i em va encantar. La vam veure amb una amiga meva, la Sofi, i la banda sonora de la pel·lícula es va convertir en una mena d'himne amb què acabàvem les nits de marxa a Empúria-Brava. Al bar on preníem l'última cervesa ja ens la tenien preparada i tot, i abans de tancar la paradeta ens la posaven perquè sortíssim d'allà ben felices i contentes. (En tots els sentits.)
(Bé, en realitat la última cançó solia ser l'Au clair De la Lune cantat a dues veus, primer una la veu greu i l'altra la veu aguda, i després al revés. Ens quedava la mar de bonic, no sé si dir 'gràcies a' o 'malgrat' la ingesta prèvia d'alcohol :D )

Per què explico això? 
Perquè me n'he adonat de que probablement ja estic creant l'arxiu sonor dels meus nens (obviant la cançó d'en Mic, les del club Super3, etc).
En el nostre cas, la història és la següent:
Els nens arriben de l'escola amb les sabates plenes de sorra del pati. Anem al lavabo per buidar la sorra i netejar els peus. Els hi esbandeixo amb aigua, i quan surt freda sempre es queixen... Un dia en Nil es va queixar en castellà, "frío, frío!", i jo li vaig respondre cantant "...como el agua del río, o caliente, como agua de la fuente..." 
I s'ha convertit en part del ritual. Encara que no es queixin de la temperatura de l'aigua, a la que engego l'aixeta ja començo a canturrejar la tornada d'aquesta cançó:
 


(No cal que mireu les imatges del vídeo... No, de debó, NO CAL. Escolteu i prou!)


Feia ANYS que no escoltava aquesta cançó. 
M'agrada Juan Luis Guerra. Em fa pensar en el viatge de final de curs de 3er de BUP, recordo estar en una discoteca de Granada cantant amb els companys de classe "oooojalá que llueva - café en el campooo..." Eh, Nuri? :D

No sé com va arribar la meva mare al Good Morning Sunshine. Suposo que va ser de jove, quan treballava a la botiga de discos, que estava al dia de tota la música haguda i per haver del moment.
I als meus fills els hauré d'explicar que quan tenia setze anys cantava aquesta cançó tot creuant la península amb autocar. 




diumenge, 1 de juliol del 2012

31/12/2009

(Escrit el 31/12/2009 en un fòrum de mames)

Abans d'ahir (29) va fer tres anys del meu positiu d'en Nil. La meva mare encara vivia, tot i que ja no sortia de casa... I ara ja tindria 7 néts (només va poder disfrutar una néta, la Roser, i va conèixer la Isabel·la, que va néixer tres dies abans de morir ella). Li vaig explicar que estava embarassada el dia 5 de gener, amb un positiu tan recent que n'hi havia per no explicar-ho... però clar, en aquelles circumstàncies no podia pas esperar a dir-ho (va morir 10 dies més tard).

El nadal sense la meva mare no és el mateix.
I menys per sant Esteve, quan omplim de criatures el que era casa seva, el seu "imperi", els seus dominis, i ella no en pot disfrutar. Quina merda.

El meu pare va de cul amb tant de nét!, i a sobre fa tió i reis a cada un dels nens... 14 regals en total. El pobre, s'ho apunta en un paper per no repetir d'un any a l'altre. Perquè els 7 néts tenen 4 anys, 3 anys, 2 anys i escaig, 2 anys, 1 any i escaig, i els bessons 4 mesos. Apa que divertit!



En fi... Vaig de cul, he dormit poc, i se m'ajunten coses i em ve plorera. Però de fet, cada Nadal és una mica millor que l'anterior, i els meus tres nens a mesura que creixin cada any aniran "animant" més i més l'ambient nadalenc...


O sigui que, ben mirat: