"Lleis de l'espiritualitat"... per a conformistes?

Corre pel facebook (incomprensiblement, altre cop!) aquesta parrafada:

En la INDIA se enseñan las "Cuatro Leyes de la Espiritualidad"

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.

La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.

La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.

Ui ui ui. Quantes coses que NO m'agraden. 

Anem a pams. No crec en destins, no crec en predestinacions, no crec en divines providències, no crec en déus ni en designis inescrutables.

Crec en l'atzar (i dic "crec" en el sentit d'estar segura de la seva existència, és obvi que no es tracta d'¡una qüestió de fe).

Que l'atzar et regala una cosa bona? Doncs perfecte.

Que l'atzar et regala una putadeta? Doncs quina merda.


Va, anem a destripar el text, vinga, que avui estic guerrera...

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.

Que els diguin això a totes els jueus que van morir per culpa de Hitler. Dubto que aprenguessin i avancessin gaire gràcies aquell fill de puta que es va creuar en les seves vides.

La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo. 

Ahhh, així que totes les situacions són perfectes... Doncs ho sento molt, però dec ser tan tancada de ment i tan poc espiritual, que m'he perdut les lliçons que anaven implícites en les malalties i les morts de la meva mare i de la Laura. Que algú m'ho aclareixi, siusplau, perquè el meu ego s'hi resisteix. No no, de debó que no trobo pas cap situació perfecta, i per més que hi rumio, no aconsegueixo trobar res que ho compensi. 

Alguna part positiva en tot plegat? Deixa-m'ho pensar bé, no ens precipitem.

Doncs sí: per exemple, la meva mare potser m'hauria tocat una mica la pera en temes de criança o lactància dels meus fills. Com que no hi és, no m'hi he hagut de discutir.

(Mama, m'hauria encantat discutir-me amb tu.)

I la Laura? Doncs sí: el seu sintetitzador, ara el tinc a casa i els nens hi juguen. 

(Laura, aquest sintetitzador l'hauries d'estar tocant TU.)

Que algú tingui els collons de dir-me que aquestes situacions són perfectes.

He après alguna cosa? No ho sé... Potser he après a viure més el moment?, a gaudir més els moments de felicitat, sense obsessionar-me per una "felicitat a llarg termini"? 

Potser ho hauria après igualment al fer-me gran...

Sigui el que sigui, la lliçó NO em compensa.

La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

Perdoneu que sigui repetitiva, però... es pot considerar que una malaltia que et porti a la mort, sigui com sigui, comença sempre en el moment indicat??? Que si comença és perquè estem preparats???

Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Que els expliquin això a tots els que per culpa de la crisi se'ls ha acabat la feina... Que no pateixin, que és per la seva evolució. Que reconeguin que s'han enriquit (sic) amb l'experiència. Que no pateixin, que segur que és perquè han de trobar una feina millor... Llàstima que la reforma laboral no els ho posa gaire fàcil.

Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado.

Bé, palla i més palla, per acabar dient sempre el mateix.


Ho sento molt, però aquestes quatre "lleis de l'espiritualitat" estan fetes a mida per l'estil de vida de la Índia, on si neixes en una casta d'intocables l'has cagada, on si neixes dona l'has cagada, on si neixes pobre l'has cagada,... Vaja, que hi ha TANTA gent que només per néixer ja té motius de preocupació, que més val que aprenguin a resignar-se des de ben petitets. I, oh sorpresa, això és precisament el que em transmeten aquestes "lleis": resigna't, perquè total, no hi tens res a fer; no t'emprenyis, busca alguna "cosa bona" a canvi i conforma-t'hi; no protestis i tira milles; ...no molestis, en definitiva.

Cola?
De veritat que cola?

Em sorprèn que cada cert temps algú es dediqui a enviar per e-mail a les seves amistats aquestes quatre "lleis". I encara em sorprèn més trobar aquest text al facebook de persones que, casualment, jo considero lluitadores, gens conformistes... No em quadra que els agradi aquest text, no ho entenc. Potser tenen complexe de rondinaires, i penjar aquest text és la seva manera de dir "oh, perdoneu, no m'hauria de queixar tant, m'hauria de conformar més del que em conformo..." Doncs no senyors, i no senyores: el que m'agrada de vosaltres és que tingueu les idees clares i que les defenseu, que no us conformeu amb el que la vida us posa al davant sinó que feu marrada, si cal, per buscar una alternativa que valgui més la pena. Això és el que s'ha de fer!

I que quedi ben clar que això NO és incompatible amb mirar la vida amb bons ulls, amb ser optimista, amb intentar ser feliç peti qui peti. Però negar que certes coses són simplement una putada no em fa més feliç. A mi, no. Les assumeixo, quin remei, i passo pàgina i tiro endavant... però d'aquí a buscar-hi explicacions i justificacions patilleres, d'aquí a dir que havien de passar "perquè sí", perquè era el que tocava, perquè era el moment indicat,... sí home, i una merda. Ni situacions perfectes ni lliçons ni evolucionar ni hòsties.

La vida a vegades és absurda. Això és tot. Busqueu-hi explicacions metafísiques si us heu de sentir millor, endavant, no us talleu... però que ningú m'intenti vendre la seva moto particular, que jo prefereixo seguir anant a peu.

(Ho sento, però algú ho havia de dir!)