Incoherències diverses

Tinc una amiga que es diu X que creu en Déu. Molt respectable. 

Jo no hi crec. Igual de respectable.

Suposem que X m'intenta convertir, i jo li dic que no hi ha res a fer, que no hi crec; i ella insisteix en els seus arguments i jo en els meus i bla bla bla... 

Si una tercera persona ens escolta, segurament titllarà a X de rareta, de retrògrada, d'estreta de mires, i probablement jo en canvi seré la moderna i la guai.

Tinc un amic que es diu Y que creu en (l'horòscop, o l'homeopatia, o el reiki, o les flors de Bach, o qualsevol altra cosa d'aquest tipus que no tenen base científica però que hi ha molta gent que hi creu). Molt respectable.

Jo no hi crec. Igual de respectable.

Suposem que Y m'intenta convertir, i jo li dic que no hi ha res a fer, que no hi crec; i ell insisteix en els seus arguments i jo en els meus i bla bla bla... 

Si una tercera persona ens escolta, oh, sorpresa: ara resulta que probablement titllarà a Y de modern i de guai, i en canvi JO seré la rareta, la retrògrada, l'estreta de mires.

Conclusió: no creure en una "cosa" que és qüestió de fe tant pot ser guai, moderniki i txatxi pirul.li, com just al contrari, pot ser símptoma de cap-quadrat i poca obertura de ment. Depèn de si està de moda o no.

Tinc uns amics, P, Q i Z, que parlen meravelles del corrent/filosofia/teràpia Blabla que els ajuda a entendre's millor a ells mateixos i als altres. Un dia, ja fa temps, la meva amiga P em va deixar anar:

-Saps?, des de que he llegit el llibre de Blabla que t'entenc millor, i t'accepto tal i com ets, perquè ara veig clar que ets (inseriu aquí un color / animal / flor / número) i ara sé per què actues com actues.
Ah caram...Jo no vaig dir res, però vaig pensar:

-Doncs que trist. Resulta que després de tants anys que fa que ens coneixem, has necessitat llegir un llibre d'una persona que no ens coneix ni a tu ni a mi, per poder-me penjar una punyetera etiqueta i poder-me acceptar tal i com sóc. No em podries haver acceptat tal i com soc perquè sí?, sense necessitat de teràpies ni llibres ni etiquetes?

Anys després, parlo amb P de la síndrome premenstrual. Comento que he après a controlar-la una mica. Que quan m'ha de venir la regla, si em comencen a venir al cap cabòries estranyes no els dono gaire credibilitat sinó que les poso en "quarantena". És a dir, espero uns quants dies per poder veure si segueixen vigents i cal afrontar-ho, o bé si eren producte de les hormones destarotades i no tenen importància.

La meva amiga P em mira sorpresa: -Ah, jo no!, jo ho trec tot! 

Només li falta dir-me que sóc massa racional... Estic segura que ho està pensant (i no, no m'ho ha dit cap llibre).

Conclusió: si segueixes un corrent/filosofia/teràpia per aprendre a gestionar les emocions, és guai, és sa, és recomanable.

En canvi, aprendre per una mateixa a detectar una circumstància perillosa i actuar en conseqüència, resulta que això no és guai, no és sa, és massa racional.
 

Per tant, si vols ser conscient de les teves emocions etc.etc., siusplau, fes-ho segons un corrent/filosofia/teràpia que tingui prou seguidors, perquè fer-ho amb els propis mitjans, a l'estil Do It Yourself, no mola.