Física hipnòtica

 

No sé ni com he anat a parar a aquest vídeo, però és hipnòtic. És un senzill sistema de pèndols de diferents longituds que els posen a oscil·lar a la vegada. Fa venir ganes de fer-ne un, de tan simple com és. (I tot i que d'aparença s'assembla força al pèndol de Newton, en realitat no hi té gaire res a veure).

Repassem Física.

El període d'oscil·lació d'un pèndol és proporcional a l'arrel de la longitud del fil. La fòrmula completa és      T=2π√(L/g)

on T és el període, L és la longitud del fil i g és la gravetat.

Això fa que els pèndols llargs tinguin un periode d'oscil·lació més llarg que els pèndols curts, i fa l'efecte que a cada oscil.lació els pèndols més llargs es vagin alentint, mentre els curts acceleren. Així de fàcil, així de bonic.

El vídeo original, de la Universitat de Harvard, és "mut". Ràpidament algú, en realitat uns quants, hi van saber veure la música amagada entre les cordes, i hi van posar la banda sonora. El que he penjat a dalt és el que més m'ha agradat, el que trobo que reflecteix amb més simplicitat la música del pèndol, i el que ha aconseguit sincronitzar millor música i moviment. Però hi ha diferents versions, busqueu "pendulum waves" a YouTube i les trobareu de seguida.

Si us ha agradat, probablement també us agradarà aquest experiment en què 32 metrònoms es sincronitzen com per art de màgia. El "truc": reposen sobre una plataforma mòbil. Per dir-ho senzillament, les empentetes que van fent els braços dels metrònoms comencen a fer oscil.lar la plataforma, i aquesta va empenyent tots els metrònoms fins que tots van alhora. La plataforma fa el paper de transmissora d'inèrcia.

Menció especial al segon metrònom de la fila de la dreta, l'últim en "caure", que resisteix la temptació d'afegir-se al corrent majoritari fins al minut 2 i escaig. Un aplaudiment per ell, siusplau.